hdfkngolh

El catalá a traves del temps.
1. Entre el basco-ibéric i el llatí.
Catalunya i el país valencià tenien tendències de la cultura ibérica i una única llengua l'ibèric.
La llengua llatina va anar penetrant primer en la zona Mediterània i després a l’interior de la península. Les vies romanes van ajudar molt (exemple: Via augusta). Hi havia una gran influencia de la civilització romana i lallengua llatina excepte al país vasc per la seva mala comunicació.
No van imposar el llatí prohibint l’ús d’altres llengües, sinó que la gent l’aprenia perquè parlar llatí era un honor. Va ser un procés llarg de quatre fases:
El llatí es presenta com una llengua superior.
A mesura que i ha capes de població romanitzades el llatí, com a llengua ja implantada, es al costat de la llengua del país itotes s'influeixen mútuament.
En un tercer estadi el llatí s'imposa majoritàriament com a llengua de relació.
El llatí s'imposa de totes a la llengua del país, la cual desapareix per complet havent deixat alguns rastres en el llatí parlat del poble.
Tenim unes paraules que han arribat del bascoibèric al català actual: estalviar, paparra, bassa. La llengua vasca no va desaparèixer del tot fins alsegle X. Amb el llatí ja s'havia transformat en català.
2. El Llatí.
El llatí era una popular i viva. A la península els transmissors del llatí van ser les classes altes, que transmetien un llatí escolar, culte, conservador i molt arcaïtzant.
Les paraules es diferenciaven molt del llatí en castellà, portugués, català i francés.
Metus (miedo, medo)
Pavore (por, por, peur paura)
Fervere(hervir, ferver)
Bullore (bullir, bulhir, bouillir, bollire)
Rogare (rogar,rogar)
Pricari (pregar, priere, pregare)
Comedere (comer, comer)
Manducare (menjar, mangar, manger, mangiare
Les aportacions a les llengües germàniques van introduir-se pel llatí a través parlat (oral), de dues formes o nivells bàsics: el llatí literari utilitzat per els escriptors (culte) i el llatí parlat (popular).

3.L'aparició dels romanç.
La transmissió del llatí no era igual si la transmetia l'aristocràcia indígena que si ho feien els esclaus. El llatí era una llegua viva.
Desapareix la necessitat d'una llengua unificada en tot l'imperi.
El llatí era diferent del que utilitzaven els escrivans a les actes notarials i altres documents per el estil. Intentaven ajustar-se al llatí literari però se'lsescapaven formes i paraules d'aquell llenguatge popular.
Als actuals països catalans havia evolucionat el llatí de dues maneres diferents. La llengua catalana, en arribar els àrabs a la península comença a ser ja una llengua formada en les seves característiques essencials.
Al sud i a les illes el romà presentava unes altres característiques diferents respecte al primer: moraira (morera), fornair(forner), olivares (olivars). La esglèsia va a jugar un paper important perquè els llengües populars derivades del llatí prenguessin consciència de la personalitat diferenciada. Gran distancia entre la llengua i el poble.
4. La Fisonomia del romanç
El llatí parlat ha evolucionat en boca del poble. El llatí parlat al Nord va canviar la pronunciació i per tant la forma de les paraules i elsignificat.
Diferencies:
L'última vocal (o, u) desprès de l'accent de les paraules planes queda eliminada: gat, braç cavall any ami, prat, trist, sant, perds...
5. Veïns dels àrabs.
La invasió àrab va condicionar la formació de la nació catalana i també va influir de manera significativa el domini que durant segles va influir els països catalans. Va continuar vivint la mateixa població indígena hispana(Íbers), de llengua romànica i de religió cristiana.
El mon cristià els oferia un nivell cultural primari i utilitzaven el llatí per predicar en actes religiosos. Els mozárabs van introduir paraules a la llengua románica diferents a cada territori.
Els topònims comencen amb una certa freqüència a la Lliera, Noguera, Segarra i el Baix Penedès i van augmentant fins a Tortosa.
Els noms comuns...