Heráclito

HERÀCLIT

1. L’explicació metafísica del món

Heràclit i Parmènides són els primers metafísics, i Plató i Aristòtil els més importants. El cim més alt del pensament dels presocràtics, els altres són una barreja de filòsofs i científics. Han estat els que més han influït en la filosofia.
Si ens poséssim a buscar sobre aquests dos filòsofs trobaríem centenars de llibres i milers d’articles ino sabríem per on començar. Això ens dóna una prova sobre la seva importància.

L’esquema de la physis serien: les causes(Arkhé) i l’ordre(Kosmos). Heràclit i Parmènides no concordaven amb aquest esquema, encara que es consideraven presocràtics. Ells buscaven la especificitat de les coses, allò que els distingeix a les altres coses. Per exemple, la essència d’un llapis és la mina, la mina faque no sigui un bolígraf o qualsevol altre objecte. Si agafem un llapis i el confonem amb un típex, significarà que no tenim ben clara dins nostre la essència i el concepte d’un llapis.

Els dos busquen les característiques essencials del SER, però no de un ser determinat sinó de tots els éssers en general, parlen d’allò que tots tenen en comú.

La metafísica

La metafísica és una de lesparts fonamentals de la filosofia que s’ocupa de l’estudi del ser, les seves propietats, principis, causes i fonaments essencials de la seva existència, és a dir i en altres paraules, la metafísica enfoca la seva atenció cap a tot allò que transcendeix tot lo merament físic.

Les rames sobre les quals reparteix al seva atenció la metafísica són:
Ontologia (S’ocupa del’estudi del Ser i la seva essència)
Metafísica
Teologia (S’ocupa de l’estudi de Déu i la seva essència)

Definició de la metafísica segons Aristòtil: Ell va dir que la metafísica era la ciència del ser en tant que ser de tot allò que li correspon de si des de els seus principis i causes màximes. Segons Aristòtil busquen els principis del ser i els principis delconeixement.

Concepte del SER
El concepte de ser ho avarca tot i ens permet accedir a un nivell de la realitat molt profund.
En cert sentit hi ha un no-ser al qual podem atribuir existència (ex: amor, mort) i estats d’un ser real que no existeixen per si mateixes.
*Els somnis tenen sers però no podem dir que no són sers ja que no tenen existència pròpia.

Concepte de la veritat

És un concepteque conté el ser però afegint-hi un element nou molt important per l filosofia: “el pensament”. Per tant podem dir que:

Hi ha diferents postures respecte aquest concepte. Algunes persones creuen que el que pensem és tota la realitat, d’altres en canvi, diuen que n’hi ha més. D’aquí sorgeixen algunes preguntes filosòfiques:
 Què és la realitat?
 Com es classifica la realitat? Quants tipusn’hi ha?
 El nostre pensament pot conèixer la veritat?
Ser un metafísic és preguntar-se si a més de la realitat que coneixem n’hi ha una altra.

2. Heràclit i el logos

2.1. Biografia

Heràclit d’Efes fou un filòsof presocràtic natural d’Efes, a l’Àsia Menor, fill de Blisó. Fou un filòsof considerat de l’escola jònica encara que diferia dels seus principis en alguns punts.
Va viatjar dejove i durant un temps va ser ermità, i al tornar a Efes li fou oferta la màxima magistratura de la ciutat però la va transferir al seu germà.
Va morir amb 60 anys.
Degut al poc que se’n sap d’ell i del que va escriure, i degut a la forma enigmàtica en què s’expressa se’l coneix com l’obscur.

La seva filosofia
Contràriament a d’altres presocràtics que l’havien precedit ell no creia que lanatura estava formada d’una substància immutable (que no presenta canvis), sinó que defensava que tot es trobava en estat de canvi continu.

També es coneguda la seva cita afirmant que “un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu”, ja que segons ell tot estava en constant moviment i no es podria repetir un altre cop, ja que ni el riu ni l’home seran els mateixos.

Heràclit se sol...