Hermes Amb Dionis Infant

Hermes amb Dionís infant.
1 Dades generals de l’obra.
1.1. L’Hermes amb Dionís infant és una escultura de Praxíteles, que data del segle IV a.C. i que actualment es troba al Museu Arqueològic (Olímpia).
1.2. Praxíteles era fill de l’escultor Cefisòdol el Vell i va ser un dels màxims exponents de l’escultura de l’antiguitat grega. Sabem que el període màxim de la seva activitatartística va ser durant el s. IV gràcies a la seva relació amb Frine, una cortesana famosa que en alguna ocasió li va fer de model. Praxíteles va desafiar el nu femení i amb això va desafiar les conveccions segons les quals el nu estava reservat als assumptes masculins. Va treballar, sobretot, amb marbre,i va fer que es poses de moda una altra vegada en detriment del bronze. Va evolucionar a una major humanització de les estàtues, cap a una plasmació una mica més intensa dels sentiments, sense perdre els ideals clàssics. La major part de la seva obra, en la qual destaquen les reproduccions de la deesa Afrodita, laconeixem gràcies a les còpies romanes que se’n van fer.
1.3.
1.3.1. Hermes amb Dionís infant és una escultura exempta, és a dir, que es pot apreciar des de qualsevol angle de visió i també és una figura dempeus.

1.3.2. L’escultura és de marbre i està realitzada mitjançant la tècnica de la talla i del polit. Li manca el braç dret, el qual sostenia un gotim de raïm, i l’escultura esrecolza sobre un tronc amb una túnica, en la qual s’ha utilitzat la tècnica dels draps molls, mentre sosté el petit Dionís. Degut al pes del marbre l’escultura s’adjunta amb el tronc per tal de mantenir l’estàtua en equilibri. L’escultura fa 2,13m d’alt.

1.3.3. Es pot considerar una escultura en grup, ja que hi ha representats dos personatges de la mitologia grega. Tots dos representen dosdeus de l’Olimp: Hermes, déu del comerç i Dionís, déu del vi.
1.4. L’Hermes amb Dionís infant es troba en el Museu Arqueòlogic d’Olímpia i tot i que li falta el braç dret i al petit Dionís li manca el braç esquerre, el seu estat de conservació és bo.
2. Anàlisi formal i estilística.
2.1. La tècnica ques’utilitza és la tècnica de la talla, ja que és una escultura feta de marbre. Consta de anar treballant i extraient el material per tal d’assolir la figura desitjada i finalment es poleix. La delicadesa amb la que definí els músculs i l’acabat amb la tècnica del sfumato, fan que perdi tensió i que la figura guanyi morbidesa. La túnica que hi apareix no s’hi reconeixen els << draps molls >> delfris de Fidies, sinó que els plecs són una còpia fidel de la realitat.
2.2.
2.2.1. És una figura que apareix dempeus i que am el braç esquerre es recolza sobre el tronc d’un arbre, mentre sosté al petit Dionís. L’element més important de l’obra és l’estudi minuciós que fa l’artista de la compensació dels volums, anàlisi que es fa evident en la utilització del contrapposto, recurs en el qual lafigura aixeca un maluc i flexiona la cama contrària, fent que una de les espatlles estigui més elevada que l’altra. A la part dreta de la figura es pot apreciar la famosa corba praxiteliana, que fa que el cos d’Hermes es desplaci de l’eix vertical i formi una S que li proporciona sensació d’equilibri entre movimenti repòs. Mentre que Hermes representa un ideal de bellesa utilitzat per la majoria d’escultors grecs, el tractament que té el físic de l’infant no s’adequa a uns models reals, sinó que segueix les proporcions pròpies dels adults. La sinuositat de la figura d’Hermes ressalta encara més gràcies a la verticalitat de Dionís i de la túnica....