Hip Lit I L

Hipòlit i l’emperadriu: l’amor prohibit i desitjat
La història amorosa entre Hipòlit, jove company d’armes de Tirant, i l’emperadriu, es fa visible per primera vegada en aquests 17 capítols quan Tirant, mentre es recupera de la seva caiguda des del terrat de la cambra de Carmesina, escriu cartes a la princesa i envia a Hipòlit a palau com a missatger.
Un dia quan Hipòlit entra a palau perdonar-li la carta de Tirant a Carmesina, troba a l’emperadriu i ella, que veu en el rostre d’Hipòlit un gran patiment, s’interessa per saber que és el que li passa. Hipòlit respon que el seu patiment es remunta a Tirant que no ha sabut aprofitar la nit amb la princesa, com ell faria si tingués la mateixa oportunitat però l’emperadriu, que sospita que el patiment d’Hipòlit es remunta a l’amor, lipregunta subtilment qui és aquella virtuosa dona a la qual estima. Hipòlit alaba a l’emperadriu amb paraules boniques però no gosa dir-li qui és la dóna a la qual estima i acomiadant-se d’ella, marxa cap a la posada on s’allotja amb Tirant. A la nit, pensa en l’atreviment que ha fet dient-li a l’emperadriu aquelles desmesurades paraules i se n'avergonyeix.
L’endemà, l’emperadriu es presenta amb les sevesdonzelles a la posada de Tirant per trobar a Hipòlit i quan el veu li demana que aquella mateixa nit, l'esperi al terrat de la seva cambra per poder passar la nit junts i li confessa que ella també l’estima amb gran extrem. L’emperadriu marxa amb les donzelles cap a palau i molt il·lusionada, prepara unes cortines noves, mana vestir tota la seva cambra amb teles de seda i brodats maquíssims iperfuma amb algàlia el seu el llit. Després de sopar, l’emperadriu marxa cap a la seva cambra excusant-se a l’emperador que no es troba bé i quan els metges que la serveixen li prenen el pols, els fa fora de la cambra i córrer a perfumar-se altra vegada amb algàlia. Amb gran astúcia i nerviosa, l’emperadriu espera que la seva donzella s’adormi i quan comprova que la noia dorm en son profund, entra ala seva recambra i obre la porta del terrat on era Hipòlit. En obrir la porta veu a Hipòlit estirat a terra perquè ningú el pugui descobrir i els dos enamorats es besen amb gran passió com si no s’haguessin vist en mesos. Hipòlit agafa a l’emperadriu en braços i entren en la recambra on la lloa amb paraules boniques dient: “Si gosés dir la glòria dels meus sentiments d’ara, per haver arribat a lagran perfecció que he conegut en la majestat vostra, no crec que la meva llengua fos suficient per explicar tanta gentilesa (…) No sé per quin mitjà ni per quin art de paraules us podria dir com és de gran l’amor que us tinc, i com m’augmenta d’hora en hora”. I fent bromes com enamorats, es despullen i es fiquen al llit on passen tota la nit parlant i rient fins que a l’alba queden profundamentadormits.
A mig matí, Eliseu, la donzella que dormia amb l’emperadriu, es desperta i es dirigeix com cada dia a veure què feia l’emperadriu i en apropar-se al llit veu que al costat de l’emperadriu, hi ha un home que no pot reconèixer perquè els llençols li tapen la cara. En aquell moment, l’emperador espera a la porta de la cambra de l’emperadriu amb els metges i Eliseu, corrents, desperta alsenamorats; Hipòlit s’amaga sota els llençols i pensa tremolós que li arribarà la mort si el descobreixen. L’emperadriu, nerviosa i temorosa de què l’emperador els descobreixi, mana a Hipòlit que s’amagui a la recambra mentre ella s’excusa al seu marit i als metges. Quan Hipòlit s’amaga a la recambra i els metges entren a la cambra amb l’emperador, l’emperadriu els hi diu que ha tingut un somnimeravellós en el qual apareixia el seu fill difunt i que si la deixen dormir una mica més, potser pot recuperar-lo.
Quan l’emperadriu s’assegura que no queda ningú més a la cambra que ella i seu estimat, Eliseu treu a Hipòlit de la recambra i els enamorats es tornen al llit a dormir junts una estona més mentre Eliseu vigila, en contra de la seva voluntat, que ningú els descobreixi.
Hipòlit passa una...