LA CIUTAT I L URBANISME

LA CIUTAT


Urbanització. Procés pel qual les ciutats creixen (en nombre, població,
superfície) de manera accelerada I els modes de urbans es fan extensius a
grans àrees. Des de l’any 2008 més de la meitat de la població mundial viu en
àrees urbanes. (Àfrica i Àsia tenen el creixement més gran)



La ciutat és un espai heterogeni on es troben elements naturals, econòmics,
socials, politics Icultural. Criteris per caracteritzar una ciutat:
o Numèrics
o Concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat
o Activitat econòmica
o Influència territorial
o L’arquitectura
o L’estil de vida
o Concentració de funcions



Funcions de les ciutats (cadascuna de les activitats pròpies d’una ciutat i la
seva àrea d’influència)
o Funció administrativa (política) i de serveis (CBD, CentralBusiness
District)
o Funció comercial (especialització interna de les ciutats)
o Funció residencial
 Diverses zones de la ciutat i de característiques molt diverses
(segregació espacial)
 Centre històric (barri vell). Contrastos: edificis antics i degradats i
gentrificació i mobbing immobiliari (assetjament). Eixos
comercials
 Eixamples
 A la perifèria: zones suburbials o barris dormitori i àreessuburbanes amb residències d’alt nivell
 Funció industrial. De la ciutat als polígons industrials i parcs
tecnològics
 Funció cultural i/o religiosa
 Funció turística



Un món de ciutats. Les ciutats, siguin grans o petites, no estan aïllades: xarxes
urbanes, i entre elles s’estableix una relació de jerarquia i, també, de
cooperació i competència.
o S’avança cap a un sistema mundial de ciutats,afavorida per la
globalització de l’economia i el desenvolupament dels transports i les
telecomunicacions
o Especialització funcional de les ciutats en funció del paper que tenen
dins els sistema econòmic global

Atlas de las migraciones de Le Monde Diplomatique (2010)


REGIONS URBANES (Territori extens format per ciutats i altres nuclis urbans
amb una elevada densitat de població, i unaconcentració d’infraestructures de
transports i empreses i, a més, amb gran volum d’intercanvis entre els diferents
nuclis.
o Àrea metropolitana. Regió urbana formada per una gran ciutat (nucli
central) i altres de petites i de mitjanes entre les quals hi ha grans
intercanvis (fluxos). El nucli central tendeix a especialitzar-se en
activitats del sector terciari i els nuclis que l’envolten en usosindustrials,
equipaments comercials i d’oci i residencials.
o

Conurbació. Regió urbana on no hi ha un nucli clarament predominant,
sinó diversos nuclis d’importància similar (polinuclear) caracteritzats per
l’abundància d’activitats secundàries i terciàries i l’abundància
d’intercanvis entre elles (conurbació del Randstad, Holanda:
Amsterdam, Utrecht, Rotterdam, La Haia)

o Megalòpolis. Gran regióurbana formada per àrees metropolitanes i
conurbacions, amb diversos nuclis centrals, que generen grans
intercanvis de fluxos entre elles (Boston, Nova York, Filadèlfia i
Washington o bé Sacramento, San Francisco, Los Àngeles i San Diego
als EEUU).


LA XARXA URBANA CATALANA
o Regió metropolitana de Barcelona
 Àrea metropolitana de Barcelona
 Corona metropolitana, anell que envolta l’àreametropolitana de
Barcelona
o Ciutats d’influència supracomarcal. Zones urbanes que tenen una
influència econòmica i social més enllà de la seva comarca.
 Conurbació Tarragona-Reus
 Tortosa
 Lleida
 Girona
 Manresa
 Vic
o Centres comarcals. Ciutats que ofereixen serveis per a tota la seva
comarca i, sovint, estan relacionats amb els centres supracomarcals:
Figueres i Olot amb Girona i Balaguer iMollerussa amb Lleida.
o Centres subcomarcals són ciutats que tot i no ser capitals de comarca
exerceixen una certa centralitat sobre les poblacions que les envolten:
Roses respecte municipis situats als sud del cap de Creus.



LA XARXA URBANA ESPANYOLA (pp 260-261)



L’ESPAI URBÀ
o En la formació de l’espai urbà intervenen els següents agents socials
 Propietaris del sòl
 Propietaris...