Història del pensament filosòfic i científic ii

Història del pensament filosòfic i científic II

ACTIVITAT 3

1.1- En el XVIII hi ha un fort creixement demogràfic a Europa provocat per un període de certa pau, absència de grans epidèmies i introducció de nous correus. Aquest increment demogràfic junt amb una millora sensible de la situació econòmica porten a un increment de la demanda de productes i aquest provoca un increment dels preusi de la producció. Amb això l’agricultura millora, s’hi introdueix la tecnologia i també potencia el comerç. Aquest fet porta a una necessitat de vendre el producte excedent i d’aconseguir matèries primes que s’aconsegueixen a les colònies ja sigui amb el comerç o amb la pròpia colonització en si. D’altra manera aquest increment demogràfic també porta a un excedent de població que va a lescolònies en cerca de treball i riqueses. El moviment intel·lectual del s. XVIII és la il·lustració que defensa la tolerància, la llibertat i la igualtat. Aparentment pot semblar contradictori la colonització amb aquests ideals, i de fet ho és, però s’ha de ser conscient del context social i històric en el que es vivia i què pot significar la paraula llibertat, tolerància i igualtat a aquella època i ara.Així dons, un pensament revolucionari d’aquell moment no té perquè ser-ho avui.

Per exemple, tant Montesquieu com Voltaire -dos dels principals filòsofs il·lustrats- critiquen els abusos i el mètodes de colonització però no reclamen l’abolició de la colonització. D’altra banda una de les tergiversacions del l’època és la del mite del bon salvatge. Rosseau pensa que l’ésser humà és bo pernaturalesa en contra de pensadors anteriors com Hobbes que pensaven que era dolent, i això justificava la colonització i la submissió. Aleshores, amb aquest nou pensament sorgeix la idea que la diferència no està en la bondat o la maldat, sinó en la civilització o l’absència d’aquesta i així es justifica la colonització, per tal de civilitzar la població.

Més enllà de la contradicció, els idealsil·lustrats es van apoderant de l’època i això, entre d’altres coses, provoca la independència de les colònies; la primera als Estats Units a finals del s. XVIII, a principis del s. XIX la resta d’Amèrica i a Àfrica aquest procés es produí més tard.

1.2- Durant el s. XVIII hi ha una gran expansió del comerç marítim europeu, com s’ha comentat a l’apartat anterior, evidentment afavorit per lesmillores tecnològiques. Aquest comerç és sobretot amb Amèrica. S’intercanvien matèries primeres, hi ha una necessitat major degut a les industries, i s’hi ven el producte excedent que la industrialització també fa que n’hi hagi més. Aquestes comunicacions comercials s’anomenaven comerç triangular ja que es basava en el tràfic d’esclaus; les manufactures europees es venien a l’Àfrica per esclaus iaquests eren venuts a Amèrica per treballar a les plantacions. Aquest fet no sorprèn en un moment on es potencia la propietat privada i la riquesa, ja que això comporta a una necessitat de mà d’obra barata. Els ideals il·lustrats de l’època (llibertat, igualtat,...) xoquen clarament amb el que és l’esclavitud però el problema és similar a l’anterior. Cal remarcar a més que aquesta idea d’igualtat illibertat sobretot és per una classe burgesa alta emergent, i que la majoria de la població “treballadora” (artesans, pagesos,...) no estaven considerats com a iguals a la pràctica. De totes maneres critiquen i qüestionen l’esclavitud, sobretot la brutalitat i tracte dels patrons amb els esclaus, també cal tenir present que en aquella època era un fenomen normal, quotidià, no és que ara no existeixiperò vivim d’esquena a ell.

Potser Rosseau defensa més la igualtat de l’home i la seva llibertat però Montesquieu admet la esclavitud ja que no considera tota la gent igual o per exemple Voltaire tot i les seves idees d’igualtat escriu en el seu Dictionnaire Philosophique “la gent que trafica amb els seus propis fills és més condemnable que els compradors. Aquest tràfic d’esclaus demostra...