Històries Del Paradís

Bona vesprada, em diuen María Jesús Jiménez Honrubia i a continuació parlaré del llibre que porta com a títol Històries del paradís de l’escriptor Xavi Sarrià, que a banda de ser escriptor també éscantant d’un grup de música que s’anomena Obrint Pas que fa cançó protesta, és a dir, parlen dels problemes que veuen al món i fan com si diguérem una denúncia social. L’editorial és: edicions Bromera.Aquest és un llibre que ens conta diferents històries que tracten temes d’importància social com és: el maltractament, les guerres, ciber-sexe amb menors, l’abandono de xiquets, la immigració, lacorrupció, les violacions, la depressió, els tiroteigs als instituts, la TV, els robatoris, els soldats, la incultura...

Però m’agradaria parlar un poquet d’una de les històries que porta com atítol Calfred. L’autor ens conta que la protagonista que s’anomena Nkumah, està gaudint d’un concert on es parla de la sida, de la corrupció, de la lluita per anar endavant a l’Africa. Quan el concertacaba, Nkumah demana als seus amics que l’acompanyen a casa perquè la nit a la ciutat on viu és molt perillosa. Quan Nkumah arriba a casa, es llita, tanca la llum i pensa que aquell concert l’ha fetsentir-se viva.

Després de llegir aquesta història la primera vegada, no em vaig donar compte, però la segona volta que la vaig llegir, pensí que Nkumah és una de les milions de persones que estaninfectades a l’Africa per la sida i que per la corrupció dels governs no tenen l’ajuda que necessiten per a tallar la rel d’aquesta malaltia mortal.

L’any passat, vaig fer un curs al Cefire d’Elx queparlava de la sida, el donava un mestre que estava en contacte amb gent que patia aquesta malaltia, de fet, amics seus havien mort patint-la, i ens contava que la gent no és conscient que la sidaencara existeix, que està clar que als països més desenvolupats, el percentatge no era tan gran com als països menys desenvolupats, però que existia.

Açò feia que la gent no prenguera les mesures...