Historia, 4T Eso

HISTÒRIA

I. ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS

1. El segle XVIII: la crisi de l’antic règim
El segle XVIII europeu fou un període de transició. D’una banda, es va mantenir l’Antic Règim: la monarquia absoluta, la societat estamental i una economia senyorial de base agrària. D’altra banda l’intens impuls demogràfic i econòmic, el creixement de la burgesia i el desenvolupament de noves idees(Il·lustració) van preparar el camí de les revolucions liberals.
L’arribada al tron espanyol d’una nova dinastia, els Borbons, va significar la implantació del absolutisme. Per Catalunya, la derrota de l’Onze de Setembre de 1714 va comportar la imposició del Decret de Nova Planta i la fi de les lleis i les institucions pròpies.
A mitjans de segle, l’aplicació de les idees il·lustrades pels ministresde Carles III va permetre una millora de les condicions econòmiques i socials del país (despotisme il·lustrat). Al seu torn, Catalunya va viure un creixement demogràfic i agrícola que va posar les bases de l’expansió industrial del segle XIX.
· Societat estamental
· El pensament de la Il·lustració
Despotisme il·lustrat
Revolució americana
· La guerra de successió i el decret de nova planta2. Liberalisme i nacionalisme
Les noves idees il·lustrades i el creixement econòmic del segle XVIII van anunciar una època de transformacions polítiques profundes. Aquest procés es coneix amb el nom de revolució liberal burgesa.
El parlamentarisme anglès i la revolució americana havien iniciat aquest canvi, però va ser la revolució Francesa del 1789 la que va proporcionar els programesdels partits liberals i democràtics de la major part del món i la que va consolidar el concepte de nació.
Encara que, el 1814, les potències absolutistes va derrotar els exèrcits napoleònics, i aparentment, les idees revolucionàries, la tornada enrere era imprescindible. Un llarg combat va enfrontar , entre el 1815 i el 1870, els liberals i els absolutistes, i les nacions i els imperis.
Elliberalisme finalment va triomfar, el poder absolut va ser enderrocat i moltes nacions van assolir la seva unitat o independència.

· L’esclat de la Revolució francesa
· L’Imperi Napoleònic

3. La industrialització de les ciutats europees
Entre el 1780 i el 1850 es va produir a Gran Bretanya, en una part d’Europa i als Estats Units una transformació radical dels sistemes de producció de bens:La Revolució Industrial.
Les màquines van substituir progressivament el treball manual i els antics artesans van deixar pas a obrers concentrats a grans fàbriques. A més, una nova font d’energia, el vapor, es va aplicar a les màquines i als nous mitjans de transport com el ferrocarril.
La industrialització va donar pas a un nou sistema econòmic, el capitalisme basat en la propietat privada ien la lliure iniciativa. La indústria va modificar l’equilibri entre el camp i la ciutat i va propiciar l’aparició de dues classes socials noves: la burgesia i el proletariat.
A la darreria del segle XIX, l’economia dels partits industrialitzats va viure un nou període d’expansió que es coneix com la Segona Revolució Industrial.

· sistema Norfolk
· capitalisme industrial
· burgesia - obrers– sindicats – luddisme
· Marxisme i socialisme – anarquisme - internacionalisme

4. Catalunya i Espanya al segle XIX: la construcció d’un règim liberal
Durant el segle XIX, Catalunya i el conjunt d’Espanya van viure un procés de construcció d’un règim polític i liberal. Els primers intents es van produir com a reacció a la invasió napoleònica (1808 - 1814), però va ser a la mort de FerranVII (1833) quan va culminar la instauració del liberalisme a Espanya.
A partit d’aquest moment, els monarques van veure limitats els seus poders per la Constitució i pel Parlament. Malgrat això, el règim liberal espanyol es va caracteritzar per la intervenció constant de l’exèrcit en la vida política, per una participació molt restringida i per la limitació de les llibertats.
Els intents de...