historia corbera
Páginas: 6 (1307 palabras)
Publicado: 15 de junio de 2013
El topònim Corbera té arrels llatines. Prové de curvus que significa roques corbes i corbaria, terreny de roques corbes. A mesura que transcorregué el temps fou assimilat al significat més popular de lloc de corbs, que és el que ha pervingut fins avui.
CORBERA, VILA MIL·LENÀRIA
El terme Corbera consta ja en documents referents als límits del Castell de Cervelló l’any 992. El Castell deCorbera el trobem documentat l’any 1032 en el testament de Guillem de Mediona, el qual n’era el propietari i senyor. Guillem va llegar dues terceres parts del Castell a la seva filla Quixol.
La capella de Santa Magdalena consta en documentació de l’any 1295 i el primer senyor del Castell i propietari de tot el terme que duu el cognom Corbera fou Romeu de Corbera, també per aquestes dates. Finsa primers del segle XVII estigué en possessió dels Corbera; però a partir de llavors va pertànyer a la família Mora, Ciutadans Honrats de Barcelona. Manuel Antic i de Mora va obtenir del rei el reconeixement de la baronia com a títol del regne a finals del segle XVIII i seguidament passà als Ramon per herència fins que Pau Joan de Ramon morí sense successió l’any 1948.
El monestir de Sant Ponç,tot i pertànyer al terme municipal de Cervelló sempre ha dut el nom de Sant Ponç de Corbera, ja que ha estat lligat socioeconòmicament i parroquialment a Corbera des que se’n té notícia (s.XVI). El monestir de Sant Ponç és un exemplar magnífic d’estil romànic llombard del segle XI. Al barri de l’Amunt hi ha la capella de Sant Cristòfol, d’origen preromànic.
L’església parroquial de Santa Mariade Corbera fou ampliada durant els segles XIV, XV i XVI amb diferents capelles i sagristia. Les capelles eren dedicades a Sant Joan, Sant Martí, Santa Magdalena, etc. També va ser renovada i ampliada en els segles XVIII, XIX i XX fins arribar al moment i situació actuals. A l’església s’hi venera la imatge de Santa Magdalena (s.XV) que és una talla gòtica de gran bellesa. També es conserva laimatge de la Mare de Déu de la Llet, procedent del monestir de Sant Ponç, que és una talla romànica policromada (s. XII-XIII).
L’explotació de guixeres es va convertir en el modus vivendi des del segle XIX sobrevivint fins la postguerra. Durant els anys ’50 es van començar a usar aparells que substituïen pics i pales en els treballs a les guixeres. Els forns de guix funcionaven amb la fusta delsboscos de la rodalia portada per rucs dirigits per traginers. El 1945 es va començar a transportar la llenya amb camions. La vinya i els horts també van sobreviure fins la postguerra. En el moment en què la fil·loxera va malmetre els conreus vitivinícoles es va plantar cep americà i prèssec. Al tancar les guixeres la construcció ha esdevingut la principal font econòmica, substituint tambél’activitat agrícola.
A la part baixa de Corbera fou construïda, el 1947, una nova església, també parroquial, dedicada a Sant Antoni Abat.
L’any 1988 va ser aprovat l’escut heràldic de Corbera de Llobregat que va quedar organitzat per un escut caironat d’or, un corb de sable (negre) i per timbre una corona de baró.
ANÈCDOTES HISTÒRIQUES
Una part important del guix que es va emprar el1929 per l’Exposició Universal de Montjuïc va sortir de les guixeres de Corbera.
Els PARXETS eren valencians que venien a Corbera de Llobregat a transportar el vi a principis del segle XX, perquè no hi havia prou mitjans de transport, donada la productivitat del municipi.
Des de finals del segle XIX fins la primera meitat del segle XX, l’Ajuntament canviava de lloc repetides vegades, depenentdel nombre de vots en les eleccions, dels habitants de Corbera de Dalt i els de Corbera de Baix.
El 24 maig de 1931, una representació de Corbera de Dalt i una de Corbera de Baix es va reunir per acabar amb les rivalitats.
El 29 maig de 1932 es va donar el nom de CARRER DE LA PAU al de l’Ajuntament, que unia els dos nuclis.
La Disfressada és un ball autòcton de Corbera que es ballava...
CORBERA, VILA MIL·LENÀRIA
El terme Corbera consta ja en documents referents als límits del Castell de Cervelló l’any 992. El Castell deCorbera el trobem documentat l’any 1032 en el testament de Guillem de Mediona, el qual n’era el propietari i senyor. Guillem va llegar dues terceres parts del Castell a la seva filla Quixol.
La capella de Santa Magdalena consta en documentació de l’any 1295 i el primer senyor del Castell i propietari de tot el terme que duu el cognom Corbera fou Romeu de Corbera, també per aquestes dates. Finsa primers del segle XVII estigué en possessió dels Corbera; però a partir de llavors va pertànyer a la família Mora, Ciutadans Honrats de Barcelona. Manuel Antic i de Mora va obtenir del rei el reconeixement de la baronia com a títol del regne a finals del segle XVIII i seguidament passà als Ramon per herència fins que Pau Joan de Ramon morí sense successió l’any 1948.
El monestir de Sant Ponç,tot i pertànyer al terme municipal de Cervelló sempre ha dut el nom de Sant Ponç de Corbera, ja que ha estat lligat socioeconòmicament i parroquialment a Corbera des que se’n té notícia (s.XVI). El monestir de Sant Ponç és un exemplar magnífic d’estil romànic llombard del segle XI. Al barri de l’Amunt hi ha la capella de Sant Cristòfol, d’origen preromànic.
L’església parroquial de Santa Mariade Corbera fou ampliada durant els segles XIV, XV i XVI amb diferents capelles i sagristia. Les capelles eren dedicades a Sant Joan, Sant Martí, Santa Magdalena, etc. També va ser renovada i ampliada en els segles XVIII, XIX i XX fins arribar al moment i situació actuals. A l’església s’hi venera la imatge de Santa Magdalena (s.XV) que és una talla gòtica de gran bellesa. També es conserva laimatge de la Mare de Déu de la Llet, procedent del monestir de Sant Ponç, que és una talla romànica policromada (s. XII-XIII).
L’explotació de guixeres es va convertir en el modus vivendi des del segle XIX sobrevivint fins la postguerra. Durant els anys ’50 es van començar a usar aparells que substituïen pics i pales en els treballs a les guixeres. Els forns de guix funcionaven amb la fusta delsboscos de la rodalia portada per rucs dirigits per traginers. El 1945 es va començar a transportar la llenya amb camions. La vinya i els horts també van sobreviure fins la postguerra. En el moment en què la fil·loxera va malmetre els conreus vitivinícoles es va plantar cep americà i prèssec. Al tancar les guixeres la construcció ha esdevingut la principal font econòmica, substituint tambél’activitat agrícola.
A la part baixa de Corbera fou construïda, el 1947, una nova església, també parroquial, dedicada a Sant Antoni Abat.
L’any 1988 va ser aprovat l’escut heràldic de Corbera de Llobregat que va quedar organitzat per un escut caironat d’or, un corb de sable (negre) i per timbre una corona de baró.
ANÈCDOTES HISTÒRIQUES
Una part important del guix que es va emprar el1929 per l’Exposició Universal de Montjuïc va sortir de les guixeres de Corbera.
Els PARXETS eren valencians que venien a Corbera de Llobregat a transportar el vi a principis del segle XX, perquè no hi havia prou mitjans de transport, donada la productivitat del municipi.
Des de finals del segle XIX fins la primera meitat del segle XX, l’Ajuntament canviava de lloc repetides vegades, depenentdel nombre de vots en les eleccions, dels habitants de Corbera de Dalt i els de Corbera de Baix.
El 24 maig de 1931, una representació de Corbera de Dalt i una de Corbera de Baix es va reunir per acabar amb les rivalitats.
El 29 maig de 1932 es va donar el nom de CARRER DE LA PAU al de l’Ajuntament, que unia els dos nuclis.
La Disfressada és un ball autòcton de Corbera que es ballava...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.