historia de l'art

• ABSIDIOLA. Absis secundari o de rang inferior respecte un absis principal. Podien complir la funció de petites capelles radials.
• ABSIS. Part de l'església situada a la capçalera que sobresurt de la façana posterior i que, generalment, té planta semicircular o poligonal. 
• ÀCRÒPOLIS. Part alta i fortificada de la polis on es trobaven els temples i alguns edificis públics. 
• ÀGORA. Plaçapública de les polis gregues envoltada d’edificis porticats que feia les funcions de lloc de reunió, mercat i d’assemblees. Era el nucli de la vida de les polis. 
• APARELL. En arquitectura fa referència a les diferents formes de tallar i disposar els materials constructius d'un mur.
• AQUAREL·LA. Tècnica pictòrica que utilitza colors preparats amb aigua. Aquests s'apliquen amb un pinzell sobreun paper o cartolina. Segons la quantitat d'aigua que s'apliqui, el color serà més o menys transparent. 
• ÀRQUITRAU. Estructura basada en línies verticals i horitzontals. En els temples grecs designa la part inferior de l'entaulament que es recolza directament sobre les columnes.
• ÀRQUIVOLTA. Conjunt d'arcs que formen una portalada
• ATRI. I.En una domus romana, era un pati porticat amb unIMPLUVIUM, des d'on s'accedia a diferentes estances.Era el centre de la vida domèstica. Pòrtic o vestíbul que precedia a alguns temples i edificis laics.  
• BASSAMENT. Plataforma de tres graons damunt la qual es basteix el temple. El seu nivell superior s’anomena estilobat.
• CARDO. En els campaments o ciutats de planta hipodàmica romanes, carrer amb orientació nord-sud. Hi ha via elCARDOMAXIMO (principal) i els CARDINES MINORES (secundaris)
• CARIÀTIDE. Columna esculpida amb forma de dona. El seu nom prové de la ciutat de Caria, d'on van provenir nombroses esclaves durant les Guerres Mèdiques.
• CAVEA / KOILON. En els teatres, eren les grades on seien els espectadors. Estaven construïdes en el vessant d’una muntanya o d’una vall. Estava dividida en diferents pisos mitjançantpassadissos o DIAZOMATA, i en seccions
• CENTRE. En un arc, punt teòric on coincideixen els radis de les dovelles.
• CIMBORI. Torre de forma quadrada o poligonal situada damunt el creuer d'una església. A la seva part interior acostuma a disposar d'una cúpula o d'una volta. 
• COLLAGE. Tècnica plàstica que consisteix a enganxar damunt un suport (tela, cartó, etc.) diversos elements (paper, metall,plàstics, etc.) estructurats amb lliure elecció de formes, colors i qualitats.
• COLLARÍ. A l'odre dòric, zona situada entre el fust i el capitell.
• CONTRAFORT. Construcció massissa adossada a un mur, a mode de pilastra, que serveix per reforçar-lo en els punts en els que aquest suporta més empentes. 
• CONTRAPPOSTO. Oposició harmònica de les diverses parts del cos humà, especialment quanalgunes d'elles es troben en moviment o en tensió, les quals serien simètriques en repòs. Amb aquesta tècnica es pretén trencar amb la frontalitat.
• CREUER. Espai de forma quadrada en el que en una església es creuen la nau principal amb la transversal o perpendicular. 
• CRISELEFANTÍ. A l'antiga Grècia, tècnica escultòrica que combinava l'or i l'ivori.
• DEAMBULATORI. Espai que envolta la partposterior del presbiteri. És una prolongació de les naus laterals que rarament apareix sense aquestes. La seva funció era facilitar el trànsit als temples sense destorbar les celebracions litúrgiques.
• DECUMANUS. En els campaments o ciutats de planta hipodàmica romanes, carrer amb orientació est-oest. Hi ha via el DECUMANUS MAXIMUS (principal) i els DECUMANI MINORES (secundaris)
• DÍPTER. Doblefilera de columnes que envolta un temple
• DOVELLA. Peça de forma trapezoïdal que s’empra en la construcció dels arcs.
• ÈNTASI.  Abultament del fust de la columna que s'acostuma a situar cap a un terç de la seva alçada.  
• ESBÓS. Esborrany d'una pintura, escultura o altres manifestacions artístiques, de petites dimensions. Serveix com a idea prèvia o imatge d'una obra definitiva posterior....