Historia del Arte - Casa Milà

CASA MILÀ (LA PEDRERA)
15240-3810
L’obra que anem a comentar és la casa Milà d’Antoni Gaudí, data de principis del s.XX i es troba a l’eixample de Barcelona.
Els materials usats en la seva construcció són la pedra, el maó, la ceràmica i el ferro. El mur és isòdrom i el sistema constructiu és arquitravat als pisos i al voltant de les golfes.
Aquesta casa té una planta gairebé rectangular iestà construïda al voltant de dos grans patis irregulars de llum. L’edifici consta d’una planta baixa, cinc pisos i, un xic enretirat de la façana, per un camí de ronda, hi trobem les golfes i a sobre el terrat. Té una façana ondulada amb grans obertures decorades amb baranes de ferro forjat amb elements vegetals i al capdamunt de la façana hi ha una gran rosa i unes lletres. Les golfes estandecorades amb trencadís i al terrat, que té diversos nivells, hi ha torres de ventilació, xemeneies,caps d’escala o badalots (algunes decorades també amb trencadís)... A l’interior, els pisos són de planta lliure i les habitacions són poligonals i molt lluminoses. Les golfes, que en principi servien per rentar la roba i estendre-la, actualment són un espai d’exposició format per arcs catenaris oparabòlics de maó lleuger. Als baixos hi ha un garatge per carruatges i cotxes. Per accedir a cadascun dels pisos es poden usar les escales o els ascensors. Les escales eren pel servei, els llogaters pujaven en ascensor.
En l’estructura s’utilitzen com a elements de suport els pilars i columnes i jàsseres (bigues grosses) de ferro. Els elements suportats són la coberta embigada i la cobertavoltada. La façana de l’edifici és un mur de tancament.
Les línies dominants són els corbes, també són importants les línies horitzontals que separen els diferents pisos.
L’estil de l’obra és modernista. El modernisme neix en contra del corrent historicista que hi ha a la segona meitat del s.XX. Modernisme es diu a Catalunya, estils semblants amb altres noms són l’art Nouveau (França), Liberty(Itàlia) i Zelassó (Àustria). El modernisme vol trencar amb la tradició i, a la vegada, aprofitar els avantatges de les noves tecnologies i la indústria. En línies generals es caracteritza per ser un estil ornamental, unitari perquè engloba totes les arts. Reivindiquen el treball artesanal. Prenen com a model al natura. Utilitzen superfícies corbes, línies sinuoses i ondulades. Utilitzen molt el ferroforjat. Els edificis són asimètrics i de planta lliure. És una manera de demostrar que els catalans es consideren diferents dels espanyols. És un estil molt sofisticat i sensual que només pot adquirir la burgesia amb poder econòmic alt i amb formació intel·lectual. A Barcelona hi havia el pla Sardà. Hi havia dos centres modernistes a Barcelona, els 4 gats (era bohemi i rebia influències de París)on hi anava Casas i St.Lluc (era cristià i nacionalista) on hi anaven Llimona, Blai, Gaudí...
L’art antecedent i paral·lel al modernisme en arquitectura és l’historicisme i el consegüent i paral·lel serà l’arquitectura racionalista i funcionista. L’obra de Gaudí, sobretot pel que fa al tractament escultòric de la pedra, influirà en l’arquitectura expressionista alemanya de Mendelsson i Taüt.Autors modernistes importants són: Puig i Cadafalch (“Casa ametller”), Domenech i Montaner (“Casa Lleó Morera”) i Gaudí (Casa Batlló). Aquestes cases formen la manzana de la discòrdia del passeig de Gràcia.
Antoni Gaudí va ser el màxim representant del modernisme català. Va néixer a Reus el 1852 i de petit va patir una malaltia articular que el va obligar a guardar repòs al camp, d’aquesta maneraes va convertir en un gran observador de la natura. Era fill d’una família de calderers i sempre estarà en contacte amb el tractament artesanal del ferro. El 1869 es va traslladar a Barcelona i va començar a estudiar a l’escola tècnica superior d’arquitectura de Barcelona on ja va donar senyals del seu gust per les formes imaginatives i agosarades i on va tenir molts problemes per aprovar (el...