historia economica salarios madrid

INVESTIGACIONES DE HISTORIA ECONOMICA 7 (2011) 295-309
PREUS I SALARIS A MADRID, 1680-1800


Autors:
Els autors de l’article són Enrique Llopis Agelán y Hector García Montero. El primer llicenciat en ciències econòmiques i empresarials a la universitat Complutense de Madrid, i doctorat en ciències econòmiques i empresarials a la mateixa universitat. El segon ésLlicenciat en Economia per la Universitat Complutense de Madrid i Diplomat d'Estudis Avançats en el Departament d'Història i Institucions Econòmiques II de la UCM. Ha estat becari FPI-UCM en el període 2005-2009. Ha realitzat estades de recerca en el Departament d'Economia de The Ohio State University amb Richard H. Steckel i en el Departament d'Història i Civilitzacions de l'Institut Universitari deFlorència amb Bartolomé Yun Casalilla. Ha participat en 5 projectes competitius de recerca finançats per les seccions de R+D corresponents als successius ministeris del Govern d'Espanya.
Metodologia:
Els autors utilitzen una cistella de la compra per a fer els seus anàlisis, que esta formada per alimentació, vestits i calçat, habitatge, combustibles i il·luminació i altres costos.
Las series depreus i salaris que han construït procedeixen de les comptabilitats de tres institucions benefiques: Escola de Santa Isabel, Santa germandat del Refugi i la Inclusa de Madrid.
El pes relatiu de la cistella de la compra que utilitzen és del 70% en alimentació, 10% en vestit i calçat, 6% en combustibles i il·luminació, 12,5% en habitatge i 1,5% a altres béns.
Utilitzen 10 series de salarismasculins dels quals set són treballadors del sector serveis i tres són treballadors del sector de la construcció. També agafen 4 series de treballadores femenines ( rectora, professora, tornera i criada).
Agafen aquestes series perquè són aquelles series homogènies amb els registres complerts o casi complerts i que no ofereixen cap mena de dubte.
Preus a Madrid:
La corona de Castella veniaarrastrant un desordre monetari des de la dècada del 1620, que es va acabar amb les mesures estabilitzadores adoptades per Medinacelli el 1680 i Oropesa el 1686. Després de la deflació provocada per la aplicació d’aquestes mesures estabilitzadores, els preus es van estancar fins a la segona meitat de la dècada del 1740. Entre 1691-1699 y el 1742-1750 el cost de la vida a Madrid va augmentar merament un0,09%.
La situació canvia a partir dels anys finals de la dècada del 1740. Des d’aquesta data al 1792-1800, el índex de cost de vida de Madrid va créixer al 1,19%. Es pot afirmar dons, que la segona meitat del segle XVIII és un període inflacionista. Durant aquest segle, els preus van evolucionar a Madrid de diferent manera que a altres ciutats de la Corona de Castella, sobretot a la segona meitatquan el cost de la vida tendeix a augmentar. En aquest últim període la taxa de creixement dels preus a Madrid va ser un 25,26 i 32 per cent inferior a las de Toledo, Sevilla i Palència, respectivament.
Aquestes dades ( entre d’altres) mostren que els consumidors madrilenys van tenir certs privilegis fet que va provocar una atracció fent que la gent es desplaces a viure a Madrid.
Per el quefa als diferents productes, els preus dels aliments i dels combustibles eren més flexibles que els dels vestits o el calçat i molt més flexibles que els de l’habitatge. A Madrid, la inestabilitat de preus va ser major entre el 1680 y el 1714, període marcat per la deflació després de les mesures estabilitzadores. Aquesta intensitat en les fluctuacions de preus disminueix a partir de l’any 1750 ifins el 1790. Aquest fet pot tenir relació amb les mesures liberalitzadores sobre els tràfics externs i interns de grans adoptats per els governs de Fernando VI i de Carlos III, i en general, als avanços en la integració en els mercats. La inestabilitat torna a augmentar quan en la ultima dècada del segle XVIII als problemes que els conflictes van generar en el tràfic.
Salaris:
Per el que fa a...