HISTORIA MAQUINISTA

Origen del sector 
 
La maquinista  va néixer  a conseqüència dels inicis de la industrialització, 
concretament en la industria de transformacions metàl∙liques. 
El procés de modernització i mecanització de la industria catalana va ser retardada i 
limitada respecte la resta d’Europa degut a la manca de recursos natural, especialment el carbó i el ferro) que era la principal font per a poder accionar el procés 
d’industrialització de manera completa. No obstant gracies ala prosperitat agrícola del 
període va permetre el desenvolupament industrial per la generació de capitals. 
 

 
Proporciona 
 
 

 
                     Permet 

 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
 

 

 

 

 

 

 

  
  
  
  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

 

 

 

 

 

 

 

  
 

                                                         Es crea 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  
  
 
Els sector que van esdevenir mes importants van ser el Textil cotoner i llaner, les 
industries químiques i elèctriques i el sector metal∙lúrgic, que va aparèixer a Catalunya 
degut a  les reparacions o reposicions de peces desgastades o avariades de la maquinaria Textil, el sector predominant de la primera fase de procés industrialització 
del país. Es a dir que gracies a l’extensió d’un sector en va poder néixer un altre. 
La industria catalana(1856) 
Sectors 

Estructura sector industrial 

Percentatge sobre el total 
espanyol 

Alimentàries 

21,9% 

10,1% 

Tèxtils 

61,3% 

66,3% 

Ceràmica 

3,3% 

15,7% 

Paper 

2,9% 

31,8% Metal∙lúrgiques 

2,7% 

21% 

Químiques 

2,4% 

17,5% 

Fusta i suro 

2,2% 

46% 

Cuir 

2% 

13,3% 

Diverses 

1,4% 

32,5% 

TOTAL 

100% 

25,6% 

Sector Metal∙lúrgic i el naixement de la Maquinista ( Isabel II) 
 
A Barcelona els primers taller mecànics es van instal∙lar a principis del segle XIX, 
concretament al Raval, on va acabant conformat un barri industrial. Per la zona de la Rambla es va fundar el 1838 la Societat Anónima la Barcelonesa, 
dedicada a la reparació de maquines, fabricació de peçes de recanvi i la fosa de ferro. 
El 1841 s’instal∙la en un convent desamortitzat el carrer Sant Pau i es converteix en 
una societat comanditària de Tous Y ascacibar on es fabrica maquinaria de tota mena i 
peces de fosa aprofitant una conjuntura aranzelària favorable En el 1844 una altre empresa mecànica, de Valentín Esparo y Consocios ,es crea a 
partit de l’adquisició dels taller de la família Bonaplata, que estava dedicada a la 
fabricació i reparació de maquinaria no nomes de texil, sinó també d’altres branques 
de la industria. De fet van anunciar la seva disposició en fabricar material ferroviari. No obstant es van trobar que  no podien abarcar les necesitats cada cop mes gran d’un 
mercat en expansió  degut a la forta competecnia tan de altres tallers de Barcelona i de 
les prestigioses Nuevo Vulcano y l’empresa sevillana Portilla&White 
I es en el 1855 quan dos tallers,Tous i  Ascacíbar i  Valentín Esparó y consocios, de la 
xarxa de la industria metal∙lúrgica es fusionen i funden la societat anònima “​
La 
Maquinista Terrestre y Marítima” ​per poder fe front a la demanda creixent del sector 
amb un capital social de 20 milions de rals, distribuïts en 5000 accions de 4000 rals 
cadascuna. 
L’article 2 del estatuts creats per la nova societat proclama: 
«El objeto de la Sociedad será la fundición de metales, construcción de buques, 
calderas, máquinas de vapor terrestres y marítimas, locomotoras para caminos de hierro, motores hidráulicos, transmisiones de movimiento, máquinas para hilados, 
tegidos y estampados y todas las demás clases de máquinas que se crean 
convenientes, utilizando al efecto las fá­ bricas que actualmente poseen, pudiendo 
establecer otras ó trasladar las actuales á otros puntos en el caso de ser conveniente á 
la Sociedad y de acordarlo la Junta general de accionistas» ...