Historia Y Efectos Especiales En El Cien
Páginas: 35 (8547 palabras)
Publicado: 19 de octubre de 2012
1.Introducció al mòn del cinema
26
1. Introducció
La literatura és paraula. Amb la paraula es comuniquen informacions, se'ns transmeten sentiments, se'ns descriuen llocs i persones, se'ns expliquen accions. L'escritor disposa d'un codi -lingüístic i d'expressió-, fruit de la pròpia llengua amb què treballa i de la tradició literària de la qual és hereu, amb el qual treballa, totordenant-lo i manipunant-lo a partir dels seus coneixements i de les seves capacitats. El lector desxifra el codi i capta els continguts del text, però no d'una manera passiva i univoca, sinó amb una aportació pròpia que variarà de lector i, en ocasions, de lectura a lectura.
El cinema, en canvi, és imatge en moviment. Les informacions se'ns comuniquen bàsicament a través de la imatge, gràcies ala imatge en moviment se'ns transmeten sentiments, se'ns presenten llocs i persones i se'ns expliquen accions. El cineasta, com l'escriptor, disposa d'un codi, fruit del llenguatge iconogràfic i de la tradició cultural en la qual s'insereix el cinema. Però, a més, disposa d'un seguit de recursos, manllevats d'altres mitjans artístics: la paraula interpretada (que prové del teatre), la música,l'arquitectura, el disseny... i, sobretot, un recurs propi del cinema: el muntatge, que li permetrà combinar tots els elements i crear una estructura narrativa pròpia, perfectament entenedora per als espectadors.
De les representacions cavernícoles als primers grans poetes èpics, i d'aquests fins a l'art dels nostres dies, l'home s'ha preocupat sempre per captar l'espai, el temps i elmoviment.
L'home del Paleolític fou el gran precursor del Cinema. I és que, amb les seves pintures rupestres, dibuixà les primeres imatges en moviment: donà a llum la idea plàstica de l'acció.
A mitjan segle XIX, ja existia en l'art i en la literatura la preocupació per reflectir els aspectes canviants de la realitat.Una novel·la- deia l'escriptor francès Stendhal- és un mirall que passegem alllarg d'un camí.
El cinema culmina aquestes expectatives realistes en reproduir el moment.
És l'art del nostre temps. És el Setè Art. Però, ensems, és un espectacle de masses, una gran indústria, un mitja de comunicació social, un llenguatge.
El cinema és l'art que més ràpid ha evolucionat en la seva història. Cap de les altres arts ha recorregut tant camí en els seus primers cent anys devida: des d'uns rudimentaris començaments fins a fondre's amb les tecnologies d'última generació que, sens dubte, auguren al Cinema una continuació de la seva vertiginosa evolució.
26
2. Inventors del cinema i George Meliès
26
2.1 Com va ser possible tècnicament el naixement de l'anomenat “setè art”?
Diversos instruments per a posar “en acció” les imatges foren inventats al llargdel temps.
Niepce (1765-2833) tracta de perfeccionar la litografia[1], va aconseguir fixar químicament les imatges reflectides a l'interior d'una cambra fosca. La primera fotografia la va obtenir en 1826, amb un dilatat període d'exposició: vuit hores.Jacques Daguerre (1787-1851) va reduir a mitja hora el temps d'exposició. El seu invent va rebre el nom de daquerrotip.La cronofotografía ofotografia en temps d'un sol moviment, va ser possible al revòlver astronòmic de Janssen, que en 1874 va descompondre fotogràficament el moviment dels planetes.
No obstant això, com assenyalàva abans, per ordre cronològic destaquen tres inventors.
El primer,Thomas Alva Edison (1847-1931), el gran físic americà que ho-invantàgairebé-tot, durant els anys 1888-94 va perfeccionar el “fonògraf òptic”i donà a llum el conegut “kinetoscopi”, va descobrir la pel·lícula moderna de 35mm: de cel·luloide fotosensible, “flexible, resistent i transparent”, amb quatre parells de perforacions per imatge, que , arrossegades per unes rodes dentades en connexió amb un petit motor elèctric, farien possible el miracle.
Imatge de Thomas Alva Edison
26...
26
1. Introducció
La literatura és paraula. Amb la paraula es comuniquen informacions, se'ns transmeten sentiments, se'ns descriuen llocs i persones, se'ns expliquen accions. L'escritor disposa d'un codi -lingüístic i d'expressió-, fruit de la pròpia llengua amb què treballa i de la tradició literària de la qual és hereu, amb el qual treballa, totordenant-lo i manipunant-lo a partir dels seus coneixements i de les seves capacitats. El lector desxifra el codi i capta els continguts del text, però no d'una manera passiva i univoca, sinó amb una aportació pròpia que variarà de lector i, en ocasions, de lectura a lectura.
El cinema, en canvi, és imatge en moviment. Les informacions se'ns comuniquen bàsicament a través de la imatge, gràcies ala imatge en moviment se'ns transmeten sentiments, se'ns presenten llocs i persones i se'ns expliquen accions. El cineasta, com l'escriptor, disposa d'un codi, fruit del llenguatge iconogràfic i de la tradició cultural en la qual s'insereix el cinema. Però, a més, disposa d'un seguit de recursos, manllevats d'altres mitjans artístics: la paraula interpretada (que prové del teatre), la música,l'arquitectura, el disseny... i, sobretot, un recurs propi del cinema: el muntatge, que li permetrà combinar tots els elements i crear una estructura narrativa pròpia, perfectament entenedora per als espectadors.
De les representacions cavernícoles als primers grans poetes èpics, i d'aquests fins a l'art dels nostres dies, l'home s'ha preocupat sempre per captar l'espai, el temps i elmoviment.
L'home del Paleolític fou el gran precursor del Cinema. I és que, amb les seves pintures rupestres, dibuixà les primeres imatges en moviment: donà a llum la idea plàstica de l'acció.
A mitjan segle XIX, ja existia en l'art i en la literatura la preocupació per reflectir els aspectes canviants de la realitat.Una novel·la- deia l'escriptor francès Stendhal- és un mirall que passegem alllarg d'un camí.
El cinema culmina aquestes expectatives realistes en reproduir el moment.
És l'art del nostre temps. És el Setè Art. Però, ensems, és un espectacle de masses, una gran indústria, un mitja de comunicació social, un llenguatge.
El cinema és l'art que més ràpid ha evolucionat en la seva història. Cap de les altres arts ha recorregut tant camí en els seus primers cent anys devida: des d'uns rudimentaris començaments fins a fondre's amb les tecnologies d'última generació que, sens dubte, auguren al Cinema una continuació de la seva vertiginosa evolució.
26
2. Inventors del cinema i George Meliès
26
2.1 Com va ser possible tècnicament el naixement de l'anomenat “setè art”?
Diversos instruments per a posar “en acció” les imatges foren inventats al llargdel temps.
Niepce (1765-2833) tracta de perfeccionar la litografia[1], va aconseguir fixar químicament les imatges reflectides a l'interior d'una cambra fosca. La primera fotografia la va obtenir en 1826, amb un dilatat període d'exposició: vuit hores.Jacques Daguerre (1787-1851) va reduir a mitja hora el temps d'exposició. El seu invent va rebre el nom de daquerrotip.La cronofotografía ofotografia en temps d'un sol moviment, va ser possible al revòlver astronòmic de Janssen, que en 1874 va descompondre fotogràficament el moviment dels planetes.
No obstant això, com assenyalàva abans, per ordre cronològic destaquen tres inventors.
El primer,Thomas Alva Edison (1847-1931), el gran físic americà que ho-invantàgairebé-tot, durant els anys 1888-94 va perfeccionar el “fonògraf òptic”i donà a llum el conegut “kinetoscopi”, va descobrir la pel·lícula moderna de 35mm: de cel·luloide fotosensible, “flexible, resistent i transparent”, amb quatre parells de perforacions per imatge, que , arrossegades per unes rodes dentades en connexió amb un petit motor elèctric, farien possible el miracle.
Imatge de Thomas Alva Edison
26...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.