Història 1r Parcial
TEMA 7 – L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ
Restauració borbònica 1875-1902. 80% de la població agrària. La terra pertany a poca gent. La noblesa tenia les terres. Els pagesos eren molt mal tractats. Els jornalers no tenen amo fixe. Hi havia una monarquia autoritària. A Catalunya no hi havia alta noblesa, lesterres eren mes petites i els pagesos eren ben tractats perquè tenien contractes. Qui tenia més poder era la Burgesia (manufacturera, visió industrial però treballaven a mà). Els burgesos es casaven amb les “povilles” de les cases nobles o al revés, això implicava tenir diners i prestigi. També hi ha un creixement demogràfic.
1.1. UN NOU SISTEMA POLÍTIC
- Cánovas del Castillo partit liberalconservador (nobles, alta burgesia). Defensava l’estat religiós (catolicisme), sufragi censatari (vot restringit: 5% població). Mesures econòmiques modernitzadores. Gent més conservadora. - M. Sagasta partit liberalfusionista (petita burgesia, treballadors..). Mirava més per les classes mitjanes /baixes. Sufragi universal, més drets i llibertats, canvis en les lleis laborals.
Cánoves tenia dos objectius: elaborar una constitució amb un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país posant fi a la guerra de Cuba i al conflicte carlí. El seu projecte bipartidista necessitava un altre partit decaràcter més progressista i va proposar-li a Sagasta (partit liberal). Primer va fer una convocatòria d’eleccions per a unes corts constituents, ja que la constitució del 1869, Cánovas no en volia saber res perquè era massa liberal. No va tenir efecte després de la proclamació del a república. Se’n va redactar una altra
CONSTITUCIÓ DEL 1876.
Els dos partits coincidien ideològicament en lesqüestions fonamentals, però diferien en aspectes. Eren partits de minories. Defensaven la monarquia, constitució, propietat privada i consolidació de l’estat liberal. Els conservadors es mostraven més inclinats a un sufragi censatari i la defensa de l’Església i de l’odre social i els liberals eren partidaris al sufragi universal masculí i un reformisme social més progressista.La constitució és una mostra del liberalisme doctrinari, sufragi censatari i sobirania compartida entre les corts i el rei. Era una constitució decaràcter conservador. Considerava la monarquia una institució superior, permanent i al marge de qualsevol decisió política. Constituïa un poder moderador entre els partits polítics. Acorda que Espanya és una monarquia parlamentària i hereditària. Hi havia separació de poders amb pressió del rei. Les corts eren bicamerals i es componien del Congrés del Senat (% escollits pel rei) i del Congrés deDiputats (parlament) Poder legislatiu: amb el rei, que podia anular lleis.Poder executiu: govern + rei. Poder judicial: tribunals.
Una llei el 1978 va establir el vot censatari, limitats als grans contribuents. Els electors...
Regístrate para leer el documento completo.