Hola q

Les cendres del cavaller,
Silvestre Vilaplana
ISABEL MIRA MIRALLES

Silvestre Vilaplana Les cendres del Cavaller, Alcoi, Bromera, 2003, 261
pagines.
Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) és Uicenciat en Filología Catalana i, a mes
de treballar com a professor de secundaria, conrea la narrativa i la poesía. Ha
publicat Els dimonis de Pandora (Bromera, 2000), finalista del Premi Bancaixa
deNarrativa Juvenil el 1999; La mirada d' Al-Azraq, Premi Narrativa Jove de
Novel-la 1998, i Les arpes del diable. Es autor també deis reculls de poemes La
senda de les hores, Aigües de clepsidra i Calendan de silencis, tots tres guardonats amb diversos premis. Amb Les cendres del cavaller ha guanyat el XV
Premi de Novella Ciutat d'Alzira (2003).
Les cendres del cavaller és la biografía novel-ladad'un cavaller valencia del
segle XV, Joanot Martorell. Aquest Ilibre ens narra en primera persona l'apassionada vida de Fautor de Tirant el Blanc. Partint d'una important documentado i servint-se deis fets histories que es coneixen, Silvestre Vilaplana ha reconstruít la vida
de qui va ser 1'autor de la novella mes important de la nostra literatura medieval.
No és el moment ara per a parlar dela importancia i la repercusió que té
Tirant lo Blanc en la literatura universal, pero sí voldria assenyalar que al
llarg de la historia d'aquesta literatura, hi ha alguns personatges literaris que
arriben a superar en importancia i fama ais seus mateixos creadors, de manera
que es converteixen en veritables mites literaris. Es podria citar don Quixot, la
Regenta o don Joan en la literaturacastellana; Madame Bovary, en la literatura francesa; Hamlet, en l'anglesa i l'equivalent, en la nostra literatura catalana,
seria Tirant.
Per aixó, fa estrany la poca atenció que, fora de l'ámbit universitari, ha rebut la figura del creador d'un d'aquests mites. Qualsevol persona de cultura mitjana sabría qui
és Cervantes, o Shakespeare; peí contrari, molt pocs fora del domini cátala reconeixenJoanot Martorell. A96 és degut sens dubte ais avatars polítics i lingüístics que ha sofrit el nostre país i que l'han marcat especialment en la seua producció literaria.
DE RIQUER, M : Aproximado al Tirant lo Blanc. Ed.Quadems Crema, Barcelona, 1984.

370

ISABEL MIRA MIRALLES

Cal, per tant, que aquesta figura ocupe el lloc que li correspon en 1'imaginan
collectiu, tal com li pertany aFautor d'una novella que sobreviu a l'escrutini fet
per un deis primers crítics literaris de la literatura castellana', Miguel de Cervantes.
Silvestre Vilaplana intenta amb aquesta novella divulgar la figura d'un deis nostres
mites propis és el mateix que van fer els autors renaixentistes del Principat amb els
escriptors medievals, és a dir, «consolidar Martorell com un deis grans referentsnacionals populars. Sens dubte, té totes les característiques per a ser-ho.»^
La vida de Joanot Martorell es presta de meravella per a escriure una novella. El professor Martí de Riquer ja s'hi referia com el viure novel-lesc, i, a
manera d"homenatge al gran savi barceloní, aquest és el títol que posa al seu
magnífic Ilibre Jaume J. Chiner Gimeno^ —un deis treballs que ha utiltizat Vilaplana pera documentar-se—. Prova d'aixo és que, quan Martorell escriu la
seua novella, no sois pren com a referents Lancelot, Perceval, Tristany, sino que
té molt presents els cavallers del seu mateix temps, que ell havia conegut i
tractat, i els successos que ell personalment havia viscut. Per aquesta rao no hi ha
tanta diferencia entre la vida de Martorell i la del seu Tirant. Es mes, en moltesocasions la vida de Martorell supera en acció i emoció la de Tirant.
Peí que fa a la forma, l'autor ha recorregut al relat en primera persona, és a
dir, el mateix Joanot Martorell ens conta la seua vida a través d'una ampia carta
que escriu a Martí Joan de Galba, amb la intenció que aquest comprenga millor
la seua novella. Al mateix temps, li prega que no deixe que la seua obra mes
preciada es...