holaoo

Marta Pérez 4t ESO A Català 15/5/14

Joan Oliver i Francesc Trabal

Joan Oliver: Joan Oliver i Sallarès va néixer el 29 de novembre de 1899 a Sabadell, en el si d'una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca. Va ser el quart d'onze germans, d'aquí ve el cognom del seu pseudònim,: Pere Quart. Vaestudiar Dret i Filosofia i amb vint anys ja tenia les dues carreres acabades. L'any 1919 va crear el Grup de Sabadell amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. En aquest grup es combinà la influència de l'avantguardisme amb l'humorisme més local i el gust pel rigor i l'obra ben feta d'herència noucentista. Durant la Guerra Civil Espanyola es va comprometre políticament ambel bàndol republicà. Va ser nomenat president de l'Associació d'Escriptors Catalans i cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. A més va convertir-se en cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. Tot això significà una ruptura definitiva amb el seu passat burgès i el naixementd'un fort compromís polític, ètic i social. En aquest context creà Oda a Barcelona (de clara tendència nacionalista i revolucionària) i l'obra teatral La fam (on es plantegen els problemes de la revolució que intentaven portar endavant els comunistes i els anarquistes. Acabada la guerra s'exilià primer a França, s'embarcà cap a Buenos Aires i s'establí definitivament a Santiago de Xile, on vafundar, amb Xavier Benguerel, l'editorial El Pi de les Tres Branques i on hi va viure vuit anys. El 1948 tornà a Barcelona, on el franquisme era caracteritzat per l'autoritarisme i la repressió. Va ser empresonat tres mesos a la presó Model de Barcelona. Tres anys més tard va rebre el Premi del President de la República Francesa als jocs florals de París per la traducció al català d'El misantrop deMolière. El 1960 aparegué la seva obra més emblemàtica, Vacances pagades, amb la que va aconseguir el Premi Lletra d'Or el 1962. És una obra escèptica i sarcàstica, on es mostra el seu gran compromís amb la realitat social i política del país. Joan Oliver fa una crítica forta al capitalisme, a la societat de consum i al règim franquista. En els seus versos, Joan Oliver arribarà a la utilització defrases provinents del llenguatge col·loquial més vulgar, les quals guanyaran, dins el context del poema, una força poètica i conceptual d'inesperada qualitat; un exemple típic d'aquesta transposició és el "Perquè hem de viure, noia, què daixonses!" de la peça "Savis, poetes, homes feliços, dones del poble malmenades". Aquest estil, que l'autor havia qualificat d'aspre, poc elaborat i a penes poètic,presenta en Vacances pagades, la plenitud d'una sèrie de característiques que ja s'endevinaven en els seus primers poemes: ritme que no cerca pas crear una sensació musical, sinó que les paraules i les idees obtinguin un relleu ben visible; utilització dels recursos retòrics més senzills, les enumeracions i els paral·lelismes, per exemple; predomini del substantiu i del verb enfront de l'escassesad'adjectius, els quals, en general, exerceixen una funció satírica o irònica; ús constant d'expressions col·loquials; i tot això dins d'il·lacions sintàctiques pròpies de la narració en prosa. [...] Aquest llenguatge poètic, és a dir, apoètic, si ens atenem al gust tradicional, està sempre en funció del contingut, d'allò que l'autor vol expressar; hi ha, per tant, una total adequació entre elsignificat i el significant, i aquesta adequació té una finalitat: dir-nos una cosa determinada, només una. Corrandes d'exili és un dels poemes més coneguts del dramaturg, Corrandes d'exili està estructurat en vuit estrofes de versos heptasíl·labs (art menor), alternats en quintets i quartets. La rima és regular. L'any 1970 rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i fa el discurs de cloenda...