Homo Homini Lupus

L’HOME ÉS UN LLOP PER L’HOME

La frase “homo homini lupus” (l’home és un llop per l’home) va ser popularitzada per Thomas Hobbes en el seu llibre anomenat Leviathana l’any 1651 i ha set utilitzada al llarg de la història per a defensar una organització de la societat subordinada a un home.

Hobbes explicava que la naturalesahavia fet els homes iguals, ja sigui físicament com psicològicament, fent que aquesta, sigui la causa de que si dos homes desitgen la mateixa cosa lluitin per ella, finsarribar al punt de la aniquilació de l’altre si és necessari. Així doncs, després de la Revolució Francesa moltes d’aquelles persones que defensaven l’absolutismemonàrquic enfront el liberalisme en el Congrés de Viena l’any 1814, van utilitzar aquesta frase per explicar com el poder no pot ser accessible a qualsevol persona ja queaquest fet provocaria rivalitat i destrucció entre els homes per aconseguir-lo. És per això que es necessita a un intermediari neutre per no arribar a la pròpia destrucció,ja que si no hi fos, l’home, a causa del seu egoisme és incapaç de organitzar, pactar i compartir quelcom tan valuós com n’és el poder. La persona indicada per a teniraquest poder és el monarca, ja que no és escollit i anomenat pels propis humans sinó per un ésser superior i diví; Déu. Aquest ha escollit al monarca perquè creu queaquest és el més adient per vetllar per la pau i el bé dels seus súbdits, és a dir, el seu poble.

És per això que l’absolutisme monàrquic és la organització políticai social més adient ja que gràcies al rei evitem la autodestrucció de l’home a partir de guerres i conflictes, com ja s’havia vist durant la Revolució Francesa.