Hume

El coneixement empíric, segons Hume, es basa en l'observació i l'experiència, i es refereix als fets, a tot alló que ens ofereix la percepció. No permet un saberestricte ja que són possibles fets totalment diferents als que fins ara hem experimentat ( contrariament a que un fet sempre es possible ).Hume afirmava que:"Tots els objectes els cuals es proposa investigar la raó humana, es divideixen naturalment en dues classes: la primera comprèn les relacions d'idees, la segona,lesqüestions de fet. A la primera pertanyen totes les proposicions de geometria,d'àlgebra i d'aritmètica, en una paraula, totes les que són o intuïtivament odemostrativament certes ... En canvi, no s'estableix així la certesa de les coses de fet, que comprenen la classe dels objectes sobre els quals s'exerceix la raó: pergran que pugui ser aquesta certesa, és d'una naturalesa diferent. El contrari de cada fet sempre és possible, i com mai pot implicar contradicció, l'esperit elconcep tan diferent i tan fàcilment com si fos veritable i conforme a la realitat. El 'Sol sortirà demà', i el 'Sol no sortirà demà', són dues proposicions tanintel•ligibles i tan poc contradictòries l'una com l'altra ... Els raonaments que fem sobre la coses de fet,sembla que tots tenen com a fonament la relació de causa id'efecte. Aquesta és l'única que pot dur-nos més enllà de l'evidència dels sentits i de la memòria ".
Kant, per altre banda va creure que una part d'aquestconeixement és a priori (universal i necessari), referint-se a que "tot coneixement comença amb l'experiència, però no per això tot ell procedeix de l'experiència".