Hume

ÍNDEX ANALÍTIC: David Hume

Experiència

Per als empiristes, tot coneixement prové de l’experiència, que només pot provenir dels sentits. En conseqüència, no existeixen les idees innates. La conclusió extreta per Hume, l’empirista més radical, és que el coneixement és, en general, creença. Per tant, l’experiència és, a la vegada, l’origen i el límit del coneixement perquè no podem conèixermés enllà, no podem tenir experiència del pensament metafísic.

Percepcions

Les percepcions són els continguts de la ment que se’ns apareixen a la consciencia de manera molt nítida i intensa, les impressions, o més tènues, les idees. Aquests dos tipus de percepcions es diferencien, per tant, pel grau d’intensitat, força o vivacitat.

Impressions

Les impressions poden ser de sensació o dereflexió. Les de sensació corresponen a l’experiència dels sentits que suposadament tenen l’origen en un món exterior (només és un pressupòsit). Les de reflexió són aquelles que corresponen a l’experiència que tenim del propi món en la ment, les percepcions de l’estat del nostre esperit.

Idees

No reprodueixen cap impressió. Podem distingir entre dos tipus d’idees: les simples i les complexes.Les idees simples provenen forçosament de percepcions anteriors. Les últimes resulten de l’agregació en la ment de diverses idees simples que no tenen cap relació directa amb una impressió.

Principi de correspondència

No hi pot haver cap altre origen per a les idees que les impressions; a tota idea lo corresponen impressions de les quals en deriva.





Dos tipus de coneixement:Relacions d’idees

Les relacions d’idees són les proposicions matemàtiques i lògiques i tenen un caràcter necessari lligat a la definició de les coses, tot i que això és independent de si aquestes existeixen o no. No ens informen de l’existència de cap objecte, sinó de les condicions necessàries que aquest hauria de complir en el cas que existís. Són, per tant, la màxima certesa.

Qüestions defet

Per altra banda les qüestions de fet tracten sobre allò que coneixem per experiència i no per demostració i que per tant esdevé. L’experiència ens informa que aquell fet ha succeït així, però bé podria haver succeït el contrari.

Tot el nostre coneixement són les relacions d’idees i les qüestions de fet que, d’una manera o altra, s’originen a partir de l’experiència.

Crítica de lesdefinicions generals

Hume defensa que no tenim coneixement de cap definició general de les coses, sinó que agrupem un conjunt de qualitats que, per la seva semblança, es poden associar a una sola paraula. Això, però, és només una aproximació i hi ha una probabilitat d’error en totes les generalitzacions, ja que estem fent afirmacions sobre una suposada idea general que en realitat no ens és possibleconèixer, no hi ha impressions que no siguin particulars. Tanmateix, la classificació de la realitat ens pot ser útil.

Substància

La substància, per als filòsofs anteriors a l’empirisme, és el substrat permanent en què consisteix cada cosa. Hume critica el coneixement d’aquesta idea: una idea és vertadera quan li correspon una impressió. Podem tenir impressions de les qualitats de lescoses, però no de les coses en si mateixes, de manera que l’experiència només ens aporta un conjunt de qualitats que podem aparèixer simultàniament durant un cert temps. La nostra ment necessita d’una unió necessària entre aquestes diferents qualitats . D’aquesta manera, la substància només és un nom amb el qual la nostra ment reuneix un conjunt de qualitats relacionades per contigüitat i causalitat.Crítica del jo

Hume demostra que el concepte del “jo” que tenen els filòsofs no té cap fonament empíric. Mai no podem percebre’ns a nosaltres mateixos sense les interferències de les sensacions que experimentem, i que tendim a confondre amb el jo. No podem percebre ni la nostra existència ni la nostra identitat, perquè la idea del jo no es correspon amb cap impressió. Tan sols percebem un...