Hume

TEMA 4: DAVID HUME
Impressions i idees
Per això podem ara dividir totes les percepcions de la ment en dos tipus o classes que es
distingueixen pels seus diferents graus de força o vivacitat. Les menys fortes i intenses
normalment són anomenades pensaments o idees; l'altra tipus manca d'un nom en el nostre
idioma, com ara en la majoria, segons crec, perquè només amb fins filosòfics era necessarienquadrar-los sota un terme o denominació general. Concedim-nos, doncs, a nosaltres
mateixos una mica de llibertat i anomenem-les impressions, emprant aquest paraula en un
sentit una mica diferent a l'usual. Amb el terme impressió, doncs, vull denotar les nostres
percepcions més intenses: quan escoltem, o veiem, o sentim, o estimem, o odiem, o
desitgem, o volem. I les impressions esdiferencien de les idees, que són percepcions menys
intenses de les quals en tenim consciència, quan reflexionem sobre les sensacions o
moviments abans esmentats
Totes les idees, especialment les abstractes, són de naturalesa dèbil i obscura (...) Per
contra, totes les impressions, és a dir, totes les sensacions, tant les exteriors com les
interiors, són fortes i vívides, els límits entre elles estanperfilats més exactament i per això
no és gaire fàcil caure en error o equivocació respecte a elles. Per consegüent, quan tenim
la sospita que es fa servir un terme filosòfic sense cap significat ni idea (tal com passa
massa sovint), hem de preguntar-nos tan sols de quina impressió deriva aquesta suposada
idea. I si és impossible d'assignar-n'hi cap, això serveix per a confirmar la nostra sospita.En
analitzar aquestes idees sota una llum tan clara, assenyadament podem esperar d'espulsar
qualsevol discussió que pugui sortir sobre la seva naturalesa i realitat.
Hume, Investigació sobre l'enteniment humà, secció II
Lleis d’associacions d’idees
"... Per a mi només hi ha tres principis de connexió entre les idees, o sigui: semblança,
contigüitat en temps o espai, i causa  o efecte.  Penso que hom no dubtarà que aquests
principis serveixen per a connectar idees. Una pintura mena naturalment tots els nostres
pensaments a l'original;  l'esment d'un pis d'un edifici introdueix naturalment una pregunta o
conversa sobre els altres; i si pensem en una ferida, difícilment ens podem estar de
considerar el dolor que provoca.  Tot i així, és molt difícil de provar a satisfacció dellector o
fins la satisfacció d'un mateix, que aquesta enumeració és completa i que no hi ha altres
principis sinó aquests. "       
Hume, Investigació sobre l'enteniment humà, secció III

Crítica al principi de causalitat
Heus ací una bola de billar quieta sobre la taula i una altra que es mou ràpidament envers
ella. Ambdues topen i la bola que anteriorment estava en repòs es posa moviment.Aquest
és un exemple tan perfecte de la relació causa- efecte com qualsevol altre que puguem
conèixer, adés per sensació, adés per la reflexió. Però, examinem-lo: és obvi que totes dues
boles van entrar en contacte abans que fos comunicat el moviment i que no hi ha hagut cap
interval entre la topada i el moviment. La contigüitat en el temps i en el lloc és, per tant, una
circumstància per al'operació de totes les causes. També és evident que el moviment que
en fou la causa és anterior al moviment que en fou l'efecte. La prioritat en el temps és, per
tant, una altra circumstància exigible a tota causa. Però això no ho és tot; provem, continuem
la prova amb altres boles del mateix material i que estiguin en una situació semblant: hi
trobarem sempre que l´impuls d'una bola produeixindefectiblement el moviment d'una altra.
Heus ací, per tant, una tercera circumstància: una conjunció constant entre la causa i
l'efecte. Tot objecte semblant a una causa produeix sempre algun objecte similar a l'efecte.
Més enllà d'aquestes circumstàncies de contigüitat ,prioritat i conjunció constant, res més no
puc descobrir en aquesta causa. [...]
Suposem que veig una bola que es mou en...