Huyghe, Comentari De Text

HUA 2 Comentari de text

Laura Tejada

1
 

SOBRE EL CONEIXEMENT DE L’ART
M’és molt complicat intentar una definició sobre el concepte d’art. De fet em sembla que no és possible fer-ho d’una manera breu, doncs resulta que els elements que conformen aquest concepte són també molts, i seria llarg de descriure. Em sembla admirable com HUYGHE aconsegueix introduir-me d’una manera tan claraen el joc en que l’home i l’art estan involucrats des de principis dels temps, i com el producte d’aquest joc ens ha concedit tanta bellesa. Ja des de l’inici ens adverteix que el llibre que segueix a la introducció no es tracta només d’una història de l’art en el sentit clàssic, sinó que la seva intenció és aprofundir molt més i que amb la seva lectura arribem a conèixer l’essència de l’artmateix, la seva naturalesa, i com l’home ha trobat sentit en ella. En el mateix sentit, GOMBRICH també adverteix als lectors en la introducció de la seva història de l’art, que l’Art amb majúscules no existeix, i que en tot cas, si anomenen art a totes les activitats creatives de la història, hem d’entendre que aquesta paraula pren diferents significats en temps i llocs diferents1. GOMBRICH proposa“[...]mirar un quadre amb ulls frescos i aventurar-se en un viatge de descobriment és una tasca molt més difícil [que el perill del coneixement a mitges i l’esnobisme] però també molt més gratificadora.2” I per introduir-nos en aquest viatge HUYGHE ens regala dues idees, que jo crec bàsiques per a continuar llegint. La primera parla de la relació indissoluble entre l’art i l’home: l’art no existiriasense l’home, però tampoc l’home sense l’art, ja que és el plànol on l’home troba la comunicació amb el que ens envolta, amb el món, amb l’univers. I així l’art es nodreix i continua un camí paral·lel al que els homes van caminant. El pintor MONDRIAN va parlar en el seu moment de la desaparició de l’art, ja que el motiu de la relació entre l’art i l’home és, segons ell, el substitutiu de l’equilibrique la realitat no ens proporciona. Per tant, una vegada la realitat aconsegueixi aquest equilibri, l’art aniria desapareixent. Però FISCHER 3 qüestiona aquest raonament, doncs considera que l’home mai aconseguirà un equilibri amb el món que l’envolta, amb la realitat, i que per tant l’art sempre serà necessari.


 
La segona indicació clau és adjudicar a l’home el sentit de la qualitat,que fa que pugui decidir. Decidir el que és bell i el que no, el que és bo o dolent i així millorar el que l’envolta. I serà aquesta tria de la qualitat el que farà aflorar la bellesa, una de les claus de l’art que aprofundirem més endavant. A partir d’aquí, el text es divideix en dos grans blocs: les fonts de l’art i la naturalesa de l’obra d’art. Jo, però faré una distribució diferent, perquè emsembla més entenedor si els tres últims punts (art i bellesa, art i pensament i art i l’univers) els tracto per separat, penso que més que de l’obra d’art el que fa és relacionar aquests tres conceptes amb l’art per si mateix.


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1
 GOMBRICH,

Ernst H. Història de l’Art. 3ª ed. en català. [S.l.]: Phaidon, 2008, p.15.


 
2
 Ibidem,
 p.37
 

3
 FISCHER, Ernst. La necesidad del arte. 4ª ed. Barcelona: Nexos, 1997, p. 5.

HUA 2 Comentari de text 1.LES FONTS DE L’ART

Laura Tejada

2 

El primer punt d’aquest elaborat discurs de HUYGHE és descriure les fonts de l’art, és a dir, on s’origina aquesta acció? Com es forma l’art? Com ja ens ha dit en la introducció, l’art va lligat eternament a l’home, i per tant als canvis que aquest dibuixa al llarg de la història. I aquesta és la primera relació que ens descriu, l’art i la història. Però també especifica com a font de...