Imagenes

Introducció
La bogeria és una novel·la que s'emmarca en un determinat context. La progressiva creació i institucionalització dels centres psiquiàtrics, l'aparició de nous trastorns psicològics derivats de la revolución industrial, l'auge dels estudis experimentals en psiquiatria i el naixement de plataformes d'informació modernes (com la premsa), van afavorir l'aparició d'una novel·la que tractad'un tema com aquest. L'aparició de la novel·la té origen en un cas que havien viscut Oller i Sardà, d'un home que volia cobrar una herència tota amb diners. Els personatges principats que apareixen a l'obra són: El Daniel Serrallonga, que és el protagonista i tema principal de l'obra. Estan les seues germanes, l'Adela, una alta i grassona, més blanca que un paper i la Carolina, una nanageperuda i guerxa. També està l'Armengol, que és un estudiant de dret que canta gran part de la vida del Serrallonga. El Pròsper Giberga: un fill de metge i estudiant de medicina que sempre dóna una opinió determinista de Serrallonga. El narrador és un estudiant de dret, que al llarg de la història es casa amb la Matildeta i Salomé Argila: una noia que al llarg de la història es converteix en dona delSerrallonga. L'estructura de l'obra està formada per tres blocs de tres capítols: En el primer bloc, ens presenta el personatge principal; en el segon, mostra l'alienació mental que pateix el protagonista; i tercer, manifestación dels resultats d'aquesta malaltia. Oller utilitza tècniques de clara filiació naturalista, l'ús dels antecedents familiars i la influència de l'entorn social. La novel·latranscorre a Barcelona i a Vilaniu. La novel·la transcorre des de l'any 1868 fins al 1885. El punt de vista d'Oller és considerat la troballa tècnica de la novel·la. L'autor deixa a banda l'omnisciència total, característica de la seva producció anterior i pròpia de la narrativa realista i naturalista, en benefici de la versemblança. El narrador és intern i testimoni. El determinisme és un correntfilosòfic segons el qual els fenòmens de l'univers depenen tan estretament dels que els precedeixen que només hi ha un resultat possible.

Capítol 1
El llibre comença a Vilaniu. El narrador i l'Armengol van junts al café de les Delícies on l'Armengol li presenta al Daniel Serrallonga. El Daniel Serrallonga era molt alt. Deuria tindre uns 25 anys més o menys. Era descolorit i xuclat de cara, ambbarba espessa d'un color roig pebre. Els cabells curts, els ulls rodons que tapava amb unes quevedos (com les que duia Quevedo) d'or. Tenia el nas cantellut, els cap gros, els braços i cames com rems i el front bombat i curt, les celles borroses i vestia amb descuit, es feia de notar per les seues corbates de colors molt extravagants i mal lligades. Semblava més vell del que era, per seu aspectedescurat.
Era una persona molt exaltada, nerviosa, i li agradava molt el joc. El narrador ja sabia un poc com era el Serrallonga, perquè l'Armengol li havia donat informació prèvia. La descripció al llibre era molt objectiva, perquè el narrador posa moltes opinions sobre ell. Estant allí l'Armengol li va gastar una broma pegant−li una palmellada a la qual ell va reaccionar agafant una botellade vidre per a intentar venjar−se. Després insisteix que li trenquen les quevedos, tots eixos fets copsen un poc al narrador i també li crida l'atenció la seua estranya manera de comportar−se. L'autor vol demostrar−nos que en Serrallonga és una persona distinta,
especial. Crec que el Serrallonga és un poc especial, diferent als altres. Al cap d'una estona d'estar al bar, va entrar un Mosso i totsels que eren al bar començaren a dir−li que se
n'anara, però ell no els feia cas. I el Serrallonga fent−se el valent va començar a clavar−se amb ell i al final se'n va passar tant que el posaren a la presó. Dintre de la presó escrivia pamflets que li donava a l'Armengol i aquest deia que li'ls estaven publicant clandestinament als periòdics.
Però quan va eixir de la presó li va dir a...