Impugnació de les ordenances fiscals

IMPUGNACIÓ ORDENANCES FISCALS

MARC GENERAL DEL CONTROL EN LA IMPOSICIÓ I ORDENACIÓ DE TRIBUTS LOCALS

En aquest treball realitzarem un examen que no pretén ser exhaustius en relació al control de legalitat extern en la imposició i ordenació dels tributs locals. La legislació de referència és principalment el Decret Legislatiu 2/2004, del Text refós de la Llei d’hisendes locals, la Llei30/1992, Règim jurídic i procediment administratiu comú, i també la Llei 29/1998 de la Jurisdicció contenciosa administrativa.

Podem determinar dos moments importants en els quals es pot produir la intervenció d’un tercer per tal de reclamar, a la pròpia administració o als Tribunals de l’ordre contenciós administratiu, la modificació o supressió d’una ordenança fiscal. En un primer estadi elsinteressats poden interposar al·legacions o reclamacions a l’aprovació provisional, que seran objecte de revisió per part del mateix Ple de l’entitat local i que obligaran a un pronunciament del mateix òrgan per determinar la legalitat de la ordenança aprovada.

En un segon estadi, i una vegada aprovada definitivament la ordenança els interessats poden interposar recurs contenciós administratiucontra l’acord d’aprovació definitiva. Aquest té caràcter jurisdiccional i implica una revisió externa de l’actuació de l’administració local.

PRESENTACIÓ DE RECLAMACIONS DURANT L'EXPOSICIÓ PÚBLICA DE l'APROVACIÓ PROVISIONAL

INTERESSATS A L'EFECTE DE RECLAMAR CONTRA ACORDS PROVISIONALS

L'art. 105.a) de la CE prescriu que «la Llei regularà...l'audiència dels ciutadans, directament o a través deles organitzacions i associacions reconegudes per la llei, en el procediment d'elaboració de les disposicions administratives que els afectin».
La LBRL s'ocupa del procediment d'aprovació de les ordenances locals en el seu art. 49 que acumula dos actes de tràmit: el d'audiència als que tenen la condició d'interessats i l'obertura d'un altre tràmit amb perfils propis, el d'informació pública,dirigida als ciutadans en general.
El precepte que ens ocupa es limita a fixar la condició d'interessat a l'efecte de poder examinar l'expedient i presentar reclamacions a l’acord provisional d’aprovació de les ordenances fiscals (o els relatius a l'establiment, supressió, ordenació o fixació dels elements necessaris amb vista a la determinació de les respectives quotes tributàries).Inexplicablement, en l'art. 18 del TRLHL s'al·ludeix a la condició d'interessat per referència a un interés directe, i no per al·lusió a un interés legítim. Diu textualment aquest article:
A los efectos de lo dispuesto en el apartado 1 del artículo anterior, tendrán la consideración de interesados:
a. Los que tuvieran un interés directo o resulten afectados por tales acuerdos.
b. Los colegiosoficiales, cámaras oficiales, asociaciones y demás entidades legalmente constituidas para velar por los intereses profesionales, económicos o vecinales, cuando actúen en defensa de los que les son propios.
Si l'article transcrit només reconegués el dret a examinar l'expedient i presentar reclamacions als que ostenten «un interés directe» estaríem davant d'un precepte inconstitucional. L'art. 105 CE imposaque la llei reguli l'audiència dels ciutadans en l'elaboració de les disposicions «que els afecten», de manera que no cal regular el tràmit restringint-lo del forma abans expressada. El mandat constitucional habilita el legislador perquè articuli si l'audiència ha de ser directa o a través de les organitzacions i associacions reconegudes, però no permet que es restringeixi.
Afortunadament, enl'apartat que comentem se'ns diu que, amb els interessats «directes», compartixen la condició els que «resulten afectats» pels acords de referència, la qual cosa elimina qualsevol dubte de contravenció a la Carta Magna.
El Tribunal Suprem ha definit en diferents sentències els conceptes interés legitim, personal o directe. Fent un anàlisi de la sentencia del TS de 28 de gener de 1999 podem deduïr...