Indústria Musical UOC

Jaume Pla torna a sacsejar el panorama musical
català amb la publicació del seu darrer àlbum,
Sacrifiqueu la princesa (Bankrobber, 2014). En
aquest nou disc Mazoni substitueix el so de lesguitarres, present a la resta dels seus discos,
pel so dels teclats, els sintetizadors i les bases
electròniques.
Guitarres al marge, la princesa del rock ja havia
estat sacrificada amb anterioritat enalguns dels
seus temes, Blue (7 songs for a sleepless night,
Bankrobber, 2004) o Eufòria (Eufòria 5 - Esperança
0, Bankrobber, 2009) en són un clar exemple. A
qualsevol que conegui la trajectòriadel grup no li
sorpendrà aquest gir musical. Mazoni és hereva,
entre d’altres, de la tradició dels grups de pop-rock
britànics dels 90 on l’assimilació i la integració de
l’electrònica en moltstemes és habitual. Jaume Pla
ha sapigut canviar la instrumentalització de les seves
cançons sense perdre la identitat que defineix els
treballs de la banda.
Des d’un punt de vista formal,Sacrifiqueu la
princesa no aporta cap novetat a l’escena musical.
Melodies lluminoses, bases electròniques amb un
regust vintage, tornades repetitives i un cert esperit
rocker conformen els 12 temes deldisc.
Si abans parlàvem de la identitat del grup, és en el
contingut de les lletres on té la seva màxima expressió.
El retrat de relacions humanes és l’excusa
que fa servir el músic i compositorempordanès per
desplegar la seva delicada poètica, sovint regada
amb fortes dosis d’ironia.
Destaquen Bosc cremat pel seu to amable i plàcid; la
hipnòtica balada tecno-old-school, Un petó per cadacicatriu; La promesa, un tema amb una execució
impecable de caire simfònic; la optimista 23 d´abril;
la irònica i alegre T.A.I.L.O.D.I.U.; i Elvis, un tribut a
l’últim dia de vida del Rei (seguramentcom a compensació
per haver sacrificat la princesa del rock).
En definitiva, un disc recomanable que, malgrat els
canvis formals, és 100% Mazonià en essència. Els
amants de grups com de Beck,...