infants i cultura digital

Noves tecnologies de la informació i la comunicació o noves tecnologies de relació? Infants, joves i cultura digital
http://www.uoc.edu/dt/20338/index.html

Noves tecnologies de la informació i la
comunicació o noves tecnologies de
relació? Infants, joves i cultura digital
[*]

Adriana Gil
Professora de Psicologia social (UOC)
agilj@uoc.edu

Joel Feliu
Professor titular de Psicologiasocial (Universitat Autònoma de Barcelona)
Consultor de Psicologia social (UOC)
jfeliu@uoc.edu

Isabel Rivero
Consultora de Psicologia social (UOC)
Ajudanta de recerca de l'IN3 (UOC)
irivero@uoc.edu

Eva Patrícia Gil
Investigadora de l'IN3 (UOC)
Consultora de Psicologia social (UOC)
egilrod@uoc.edu

Resum:
La pèrdua de protagonisme del treball com a eix vertebrador de les personesen les
societats postindustrials i la comercialització de la vida social en quant consum d'estils de
vida en les societats occidentals, ens fa dirigir la mirada cap a les pràctiques de consum i el
seu paper com a configuradores de les identitats en les nostres societats. A partir d'un
estudi etnogràfic portat a terme en el primer semestre de 2003 a locals de connexió a
Internet de quatredistrictes de la ciutat de Barcelona, el nostre treball s'interroga sobre les
possibilitats de producció cultural associades a les pràctiques de consum de les tecnologies
de la informació i la comunicació (TIC) en adolescents als espais de lleure. Els resultats
d'una primera fase de l'estudi són força suggeridors sobre el paper que adults pares o
educadors exercim en l'estigmatització dels jovescom a població en risc o bé perillosa.
Crida especialment l'atenció el paper de les noves tecnologies en els processos d'interacció
i relació que s'hi produeixen, que trenquen la imatge de l'adolescent aïllat i addicte a què
sovint es refereix la literatura i els mitjans de comunicació i ens mostren, en canvi, com els
adolescents practiquen noves maneres de construir una cultura digital: unatrobada entorn
de les TIC.

* Aquest article conté el plantejament, els primers resultats i les reflexions d'una recerca del grup JovenTIC, que estudia les dinàmiques de consum de les TIC i
la seva relació amb la identitat dels adolescents. Aquesta recerca ha estat finançada pel Consorci Institut d'Infància i Món Urbà, CIIMU. Alguns dels resultats
comentats, com també el seu marc teòric, hanestat exposats prèviament en diversos congressos nacionals i internacionals.

© Adriana Gil, Joel Feliu, Isabel Rivero i Eva Patrícia Gil, 2003
© d'aquesta edició: FUOC, 2003

-1-

Noves tecnologies de la informació i la comunicació o noves tecnologies de relació? Infants, joves i cultura digital
http://www.uoc.edu/dt/20338/index.html

1. Introducció
Quan els autors d'aquest text teníementre 12 i 16 anys, les possibilitats de participar en una
activitat d'oci no regulada per alguna institució eren més aviat escasses. Per això, les places
públiques amb bancs molt adequats per a seure-hi al respatller i menjar-hi pipes, o bé els bars i
les cafeteries, van esdevenir els únics espais "alliberats", espais en els quals els adults no
intervenien en la seva gestió. Els bars, engeneral, no es caracteritzaven per la seva sofisticació
i les possibilitats de jugar passaven pel futbolí o el billar, si n'hi havia, atès que les cartes i el
dòmino, tot i que hi jugàvem escadusserament, eren més aviat cosa de gent gran, de vells.
Malgrat tot, no és que no hi haguessin màquines; les màquines del milió ja eren, des de feia
anys, la versió mecànica de les primeres màquineselectròniques de videojocs (comecocos,
curses de cotxes, curses d'obstacles...), que començaven a aparèixer en els anys vuitanta.
Òbviament, de tot allò no n'hi havia, a l'escola, de manera que no teníem cap necessitat de
pensar en aquelles màquines com alguna cosa que ens pogués ser útil; tan sols servien per a
perdre-hi temps i diners. Del primer en teníem molt, i del segon, no tant, per no dir...