información prèvia glucids (catalan)

GLÚCIDS
Els glúcids son biomolècules orgàniques constituïdes per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O), a vegades amb la presència de nitrogen (N), sofre (S) i fòsfor (P). Els glúcids també s’anomenen hidrats de carboni o carbohidrats encara que aquestes denominacions no son del tot correctes.
Químicament, els glúcids són polialcohols en els quals un dels grups hidroxil (-OH) ha estatsubstituït per un grup aldehid (-CHO) o per un grup cetona (-CO-).
Els glúcids formen la major part de la matèria orgànica de la biosfera i constitueixen el principal component de la dieta dels animals. La glucosa es la molècula que s’origina durant la fotosíntesi.
Els glúcids es troben a totes les cèl·lules i entre les seves funcions biològiques en destaquen les següents:
1. Son la principal fontenergètica d’utilització immediata de les cèl·lules. La glucosa és la substancia per mitja de la qual la majoria dels organismes obtenen l’energia necessària per al seu funcionament. El midó en les plantes i el glicogen en els animals, son materials de reserva que poden ser hidrolitzats amb facilitat per originar glucosa.
2. Són elements estructurals de molts organismes. La cel·lulosa és elcomponent principal de la paret cel·lular de les cèl·lules vegetals i el constituent principal de la fusta, la quitina forma part de l’esquelet extern de molts artròpodes, la condroïtina es troba en el teixit cartilaginós dels animals, etc.
3. Alguns glúcids són constituents d’altres biomolècules, com ara els àcids nucleics que contenen ribosa o desoxiribosa.
Els glúcids es poden classificar enels grups següents: monosacàrids, oligosacàrids, polisacàrids i heteròsids.
MONOSACÀRIDS: son els glúcids mes senzills. Son substàncies sòlides, blanques, solubles en aigua, sovint amb gust dolç i amb caràcter reductor. S’anomenen afegint la terminació ‘’-osa’’ al prefix que indica el nombre d’àtoms de carboni: trioses, tetroses, pentoses, hexoses... són monosacàrids la ribosa ( i el seuderivat la desoxiribosa), la glucosa, la galactosa i la fructosa.
OLIGOSACÀRIDS: els oligosacàrids son glúcids formats per cadenes de monosacàrids units per enllaços de glicosídics. Els més abundants i els més importants són els disacàrids, com ara la maltosa, la cel·lobiosa, la lactosa i la sacarosa. La maltosa s’obté per hidròlisi del midó i es da servir com a nutrient, edulcorant i medi de cultiu.La cel·lobiosa no es troba lliure en la natura, però és la unitat disacàrida que constitueix la cel·lulosa. La lactosa, o sucre de la llet, és el principal glúcid de la llet dels mamífers i la sacarosa es el principal glúcid de reserva dels vegetals junt amb el midó.
Tots aquests oligosacàrids constitueixen una font important d’energia per a molts organismes.
POLISACÀRIDS: son glúcidscompostos per molts monosacàrids o pels seus derivats, units mitjançant enllaços O-glicosídics que formen llargues cadenes lineals o ramificades. Segons la seva funció es classifiquen el polisacàrids de reserva ( com el midó i el glicogen) i estructurals ( com ara la cel·lulosa i la quitina).
HETERÒSIDS: són polímers complexos que per hidròlisi originen monosacàrids i altres molècules no glucídiques,anomenades aglicons. Els més importants són els glucolípids entre els quals destaquen les glucoproteïnes. Els peptidoglicans són constituents estructurals de la paret cel·lular dels procariotes i són formats per llargues cadenes de polisacàrids travades per polipèptids curts. El més abundant és la mureïna.

FÒRMULA D-RIBOSA (C5H10O5)
FÒRMULA MALTOSA
FÒRMULA LACTOSAINFORMACIÓ PRÈVIA
LIPIDS.
Els lípids (del grec lipos, que significa “greix”) també són anomenats greixos. Es tracta de biomolècules formades per carboni, hidrogen i oxigen, les quals sovint contenen fòsfor, nitrogen i sofre. A diferència d’altres principis immediats, els lípids constitueixen un grup químicament molt heterogeni. Els lípids que contenen àcids grassos,...