inslaserra

MAGATZEMS CARSON, PIRIE, SCOTT




CATALOGACIÓ
Els Magatzems Carson construït a Chicago en el centre econòmic de aquest i dissenyat per l'arquitecte Louis Sullivan, perteneixent a l'escola de Chicago, l'any 1899-1901 (ampliacíó entre els 1903-1904). construït amb ferro i formigó armat utilitzant un nou sistema constructiu amb noves tècniques i materials indutrials com l'esquelet deferro i el pilar de formigó.

ANÀLISI FORMAL

El edifici està construït aprofitant les possibilitats tècniques que oferien els nous materials com el ferro, el vidre pels tancaments de les finestres, el formigó armat i l’acer. Els elements de suport són els pilars, fets de formigó armat que constitueixen tota una carcassa metàl.lica que suporta el pes de l’edifici. D’aquesta manera el murqueda totalment alliberat de la seva funció de càrrega, fet que permet obrir-hi grans finestrals de vidre. Aquests pilars, a l’interior de l’edifici es transformen en columnes de fust nu amb originals capitells. L’element sustentat és la gran coberta plana que tanca la part superior de l’edifici.
La planta, lleugerament rectangular, és una planta lliure, que crea un interior diàfan, espaiós illuminós gràcies als finestrals, sense més distorsions que els necessaris pilars de suport. Val a dir que la seva construcció es va realitzar en tres fases (1899,1903-1904 i 1906), en l’última, feta per Daniel Burham & Company l’edifici es va prolongar longitudinalment però es va respectar el projecte de Sullivan. En quant a l’alçat de l’edifici, Sullivan va disposar la façana a cada carrer adiferents altures, amb un clar predomini de la línia recta, la qual cosa contrasta enormement amb la cantonada arrodonida ( feta a petició dels propietaris) que serveix d’encaix als dos sectors dels magatzems i que dóna monumentalitat a les portes d’accés. L’edificació està estructurada amb un soterrani on hi ha les calderes i les instal·lacions d’il·luminació i calefacció, un primer cos a la base del’edifici (entresol i primera planta) amb amplis aparadors de vidre que allotja els magatzems i la resta de plantes destinades a oficines. Aquestes plantes segueixen una construcció cel·lular, basada en la repetició d’un mateix mòdul -tant en amplada com en alçada- consistent en les anomenades “finestres de Chicago”, de forma horitzontal i allargada i separades per estructura geomètrica deformigó, són més baixes a la part superior. Aquesta horitzontalitat redueix la sensació d’alçada i verticalitat de l’edifici i permet una major adaptació visual a l’entorn urbà immediat. Al pavelló circular de la cantonada, on hi ha el nom dels magatzems, també es repeteix aquesta estructura modular tot i que les finestres són més petites i més verticals. En conjunt, la façana està concebuda de manerafuncional, especialment perquè permeti el pas de la llum a l’interior. De fet, l’interior i l’exterior estan perfectament interrelacionats a través dels grans finestrals dels aparadors i de les portes del pavelló circular, de manera que estableixen una continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems. En els elements decoratius, la tendència racionalista i funcional i el predomini de la líniarecta contrasta amb l’abundància d’elements decoratius que trobem bàsicament a la part de la coberta i al primer cos de l’edifici a peu de carrer. Per la decoració de les columnes de la part superior i la coberta es va emprar la terracota, que és un material molt lleuger. Els aparadors de la base de l’edifici, i sobretot els del pavelló circular, estan enmarcats per bandes d’ornamentaciónaturalista que recorden al Modernisme, feta a partir de fulles d’acant lobulades, espinoses i bandes espirals. El material utilitzat en aquest cas és el ferro fos.


INTERPRETACIÓ I CONTEXT HISTÒRIC
La funció útil és comercial, al segle XIX Chicago, ciutat construïda majoritàriament en fusta, era un gran centre de comerç dels EEUU i la seva població creixia vertiginosament i respon a la...