interview english

Fa ja uns anys, un grup d’amics,___ Marísa,___ Maritú,___ Maríco y ___ Sera, vam anar a Síria. Abans de sortir, vam preparar coses importants pel viatje, reservar els vols, els hotels i determinarles rutes que anavem a seguir per aquell pais. Peró sempre, hi ha algun cap per lligar! Una vegada allà, vam llogar un cotxe per viatjar al nostre aire. I ens defensavem prou bé!
Peró enmig delviatje, de retorn a Damasc se’ns va fer de nit, i sense un mapa més complet i sense GPS, que ens indiqués el camí correcte, vam decidir parar al proper poble que trobessim a la carretera. De sobte, vamveure un hotel al cim de la muntanya, i allá que vam anar! Llavors, va començar a ploure, i ___ Marísa i jo, vam passar a la recepció per preguntar si hi havia habitacions i quant ens costarien dues percinc persones. El recepcionista ens va dir 100 $ o 110 €, per habitació, peró era massa! Aixi que, vam pensar que hi haurien d’haver més hotels i més economics.
Tot seguit, estavem a la plaça delpoble, per cert, molt il.luminada, amb moltes creus de neó! Vam veure a un senyor que sortia d’una botiga i li vam preguntar si savia on ____ havia un hotel o pensió. El senyor, intentava entendre elnostre anglés i ens va mirar sorprés! En primer lloc, ens va indicar l’hotel de la muntanya, peró li vam dir que ja haviem estat allà i que era molt car. L’home ens mira, i ens diu: “aneu cap al final delcarrer, hi ha una escala que arriba al Convent!” i mirant-se al rellotge, diu: “si aneu ràpid, encara us obriran la porta!”. Aquell home se’n va tornar a la botiga. Ens vam mirar, li vam donar lesgràcies, i en un tres i no res, vam creuar el carrer, vam aparcar el cotxe als peus de l’escala i vam córrer cap a la porta.
Uns minuts després, una monja ens la va obrir. Li vam explicar la situació iens va deixar passar la nit al Convent. Justament, va començar a ploure amb més força i els llums es van apagar.
De moment, teniem una teulada, un llit, mantes i aigua calenta; tot perfecte! “A...