Introducció A L'Historia Del Art

L’art
1.1 L’art
L’art es una activitat creativa, individual o col·lectiva, que utilitza elements materials per expressar la realitat, les emocions, le idees. L’art es, per tant, l’expressió per mitja de la qual l’esser huma manifesta la seva tendencia natural cap a la bellesa. El procés creador te dues fases. la idea i la realització. Totes dues poden ser fetes per un mateix individu, malgratque de vegades la idea pot ser obra d’algu que no interve directament en la realització practica. Malgrat que al llarg de la historia els artistes han cercat la bellesa i la perfecció, no podem descartar altres opcions, sobretot a partir del periode romantic , quan aquests dos objectius han estat poc o gens valoratsi , en canvi, l’art ha cercat la provocació, la controvensia, la critica i, fins itot, el refuig de determinats sectors. Per tenir visio completa del proces artistic , hem de tenir en compte l’emissor o artista i el receptor o client, i , per comprendre un obra d’art, hem d’analitzar des dos punts de vista: el formal o plastic i el de contigut o significat. L’art abstracte per fet de formular-se nomes en termes plastics ha ajudat a comprendre la fora per damunt del simplereconeixementde l’objecte, hem de valorar l’obra d’art en si mateixa, com una nova realitat: la realitat plastica.

L’art com a materia d’estudi
La historia de l’art com a disciplina cerca descobrir i coneixer els valors estetics que han predominat a cada civilitzacio, i de fer un compedi o un resum sistematic del diferents llenguatges formals utilitzats a cada epoca per expressar-se artisticament.Aixo dona lloc als estils i les tendencies que l’historiador defineix mitjaçant l’agrupació d’obres amb carcateristiques semblants. L’historiador utilitza diferents metodologies, des de les formalistes: centrades en els aspectes plàstics de l’obra, les iconografiques: interessades en el tema, les iconologiques:que cerquen la interpretació del tema, i les que centre l’atenció en qüestionssociologiques, tecniques i de genere, fins als mes recents, que apliquen a l’art els metodes semiologics o d’analisi dels signes, que s’empren en la cultura visual. Tots aquests metodes cerquen de comprendre més profundament l’obra i no son excloents entre si, sino complementaris.

L’art com a document social

L’obra d’art informa de la historia i es converteix aixi en un document grafic d’un temps iun pais, una cultura o una civilitzacio. Per aixo el seu coneixement es indispensable per comprendre el passat. La pintura , l’escultura, el gravat, l’arquitectura i els objectius artistics en general ens ofereixen imatges i continguts que ens complementen amb imatges i continguts que es complementen amb allo que narren les croniques i altres textos historics.

L’art com a patrimoni
La UNESCO enel seu programa afirma que “els bens culturals son un dels elements fonamentals de la civilització i de la cultura dels pobles” , i que aquests nomes assoleixeen entitat si en coneixen amb precisio els origens , la historia i l’ambient. Periodicament la UNESCO declara patrimoni cultural de la humanitat a diversos conjunts monumentals de totes les epoques i cultures.

Els museus i L’art
elsmuseus son llocs destinats a conservar, exposar, divulgar i estudiar obras d’art. Es poden classificar en public o privats. els museus publics s’inicien a finals del S. XVIII, gairabe tots com a resultat de la donació de les col·leccions d’art de la monarquia. uns neixen de la desaparició d’aquesta monarquia, com per exemple el museu du Louvre, i latres per cessió, com el Museu del Prado, el qualtambé incorpora obres religioses desamortitzades dels convents al segle XIX.e Els museus privats van lligats a les col·leccions particulars i als artistes mateixos. Els museus de col·lecció son molts comuns als paisos anglosaxons i als estats units. Entre els museus d’artistes hem de destacar el Musée Rodin , a París, el Museu Sorolla ; a Madrid, el Museu Picasso, a Barcelona i París , o el Museu...