Italia

----------------------------------
----------------------------------
Itàlia afronta una evolució força positiva abans del 1929, que va veure augmentar notablement la producció industrial, particularment el sector químic. Aquest fort augment que arrancava el 1922 es va veure estancat durant la primera meitat dels anys 30, però desprès va tornar a agafar un ritme creixent alt. Després del crackdel 29 a Estats Units, no nota cap mena d’alteració important en el seu PIB, però té una petita reducció que finalitza el 1934 amb un increment, possiblement de les intervencions que fa l’Estat en la política monetària. En canvi Alemanya es veu afectada l’any 1929 i sofreix una caiguda del PIB que no tardarà molt en recuperar. La política que duu a terme Hitler reforcen Alemanya duplicant,d’aquesta manera, el seu PIB. Pel que fa al nivell de desocupació, Alemanya sofreix un augment molt gran que es veurà contrarestat a partir del 1936 (segurament pel pla de rearmament que organitzà Hitler) mentre que Itàlia, tot i també tenir un pla com aquest, el seu nivell d’atur creix sense parar i s’estabilitza sobre l’índex 300 (1929=100).

Una particularitat d’ambdós països és que, mentre el 1933EUA abandonava el patró or, van continuar aferrats en aquest model. Itàlia per voluntat pròpia, però Alemanya seguia perquè així ho deia el tractat de Pau de Versalles. També comparteixen el model imposat tan per Mussolini com per Hitler, un model autàrquic iniciat primer a Alemanya i desprès copiat a Itàlia que pretenia subministrar-se amb els seus propis recursos sense importació alguna. La còpiaitaliana del model va tenir uns resultats menys satisfactoris que els d’Alemanya (1939 només el 20% de les matèries primes eren produïdes al mateix país) i va desplaçar el comerç exterior italià cap a Alemanya.
Per una banda Alemanya va patir problemes per la alta inflació que hi havia, mentre que a Itàlia la seva moneda, la lira, es va veure sobrevalorada. El govern alemany va establirpolítiques deflacionistes basant-se en un augment dels impostos i una pujada dels tipus d’interès a nivells molt alts. Això va provocar un col·lapse al país. A tot això cal afegir que el marc no es podia devaluar degut als acords de la Pau de Versalles i que els salaris eren totalment inflexibles, a causa del poder dels sindicats. El govern italià va practicar polítiques monetàries que inevitablement vanser restrictives. Van fer dues intervencions: la primera consistia en un “sanejament integral”, en la que era necessària la cooperació dels particulars i com que aquets no van col·laborar va haver-hi la necessitat de passar a les expropiacions. La segona va ser la introducció de les corporacions, que van ser efectives el 1934. Havien de ser l’instrument entre el capital i el treball.
Aquest mateixany, quan l’economia no donava senyals de recuperació, Mussolini va incidir en la despesa d’armament. Va conquerir Etiòpia, cosa que li va costar una sanció econòmica per part de la Societat de Nacions ja que anava en contra de l’acord a nivell internacional el qual prohibia el desenvolupament de més campanyes colonials a Àfrica. Per l’altre costat, Hitler, a Alemanya, va arribar al poder i no esva dedicar immediatament a la indústria de les armes sinó que va tractar de canalitzar les inversions al sector de la construcció i del transport. L’evolució de la despesa pública va ser del 15% de la renta (1928), 23%(1934) i 33% (1938). No obstant, el 1936 Hitler inicia un pla d’armament a gran escala i a crear un gran stock.

Italia en la I WW y su consiguiente recuperación hasta los iniciosde los años veinte

1. De la neutralidad a la entrada en guerra
El papel jugado por Italia y su entrada en guerra es probablemente el más curioso de todos los que participaron en el conflicto.
Desde 1882, Italia formaba parte junto con Austria-Hungría y el Imperio Alemán de la “Triple Alianza” que había sido fundada por la voluntad de Bismarck años después de finalizar la Guerra...