Italia
Páginas: 4 (1000 palabras)
Publicado: 23 de octubre de 2013
Historia
El primerjardin de infancia se abrió en Venecia en 1859, por el polaco profesor Adolfo Pick and Adele Levi della Vida.
Mas tarde el "profeta" de la nueva institución es AportiFerrante, que utiliza la enseñanza preescolar para los niños pobres para proporcionar los rudimentos de la lectura - escritura y el cálculo, incluso a quienes, obligados a trabajar a una edad temprana nopueden asistir a la Primaria.
el Ministro Coppino, en 1885, promueve la creación de jardines de infancia
Hoy, el "jardín de infantes" es el buque insignia de la escuela italiana: la educacióncontribuye armónico e integral del niño, contribuyendo al fortalecimiento de su "identidad personal", de su "independencia" de sus "habilidades", así como para el desarrollo de un primer sentido de"ciudadanía"
Un ambiente educativo importante, que deberá cumplir con los ritmos, las habilidades, las diferencias y la identidad de cada persona
EDUCACIO A ITALIA
El sistema d'atenció a la infància quees desenvolupa a Itàlia podria incloure's dins del model que estableix diferents programes en funció de l'edat dels nens
Així, els Centres de dia (asil-niu), que s'ocupen de l'etapa de zero a tresanys, són competència del Ministeri de Sanitat i són considerats, fins a cert punt, com a serveis de casos destinats a cobrir les demandes (sobretot, de cura diària del nen) d'algunes famílies que elsnecessiten
La normativa que regula el funcionament d'aquests centres és d'àmbit estatal, encara que pot ser desenvolupada de manera diferent per les diferents regions.
La construcció i la gestiód'aquests establiments es duen a terme directament pels Ajuntaments. El personal d'aquests centres sol tenir la categoria de cuidador o assistent d'infància, encara que en aquest punt es donenimportants diferències entre regions, existint algunes on cal posseir titulació universitària.
En contraposició, les escoles maternals, encarregades de l'etapa de tres a sis anys, són administrades pel...
El primerjardin de infancia se abrió en Venecia en 1859, por el polaco profesor Adolfo Pick and Adele Levi della Vida.
Mas tarde el "profeta" de la nueva institución es AportiFerrante, que utiliza la enseñanza preescolar para los niños pobres para proporcionar los rudimentos de la lectura - escritura y el cálculo, incluso a quienes, obligados a trabajar a una edad temprana nopueden asistir a la Primaria.
el Ministro Coppino, en 1885, promueve la creación de jardines de infancia
Hoy, el "jardín de infantes" es el buque insignia de la escuela italiana: la educacióncontribuye armónico e integral del niño, contribuyendo al fortalecimiento de su "identidad personal", de su "independencia" de sus "habilidades", así como para el desarrollo de un primer sentido de"ciudadanía"
Un ambiente educativo importante, que deberá cumplir con los ritmos, las habilidades, las diferencias y la identidad de cada persona
EDUCACIO A ITALIA
El sistema d'atenció a la infància quees desenvolupa a Itàlia podria incloure's dins del model que estableix diferents programes en funció de l'edat dels nens
Així, els Centres de dia (asil-niu), que s'ocupen de l'etapa de zero a tresanys, són competència del Ministeri de Sanitat i són considerats, fins a cert punt, com a serveis de casos destinats a cobrir les demandes (sobretot, de cura diària del nen) d'algunes famílies que elsnecessiten
La normativa que regula el funcionament d'aquests centres és d'àmbit estatal, encara que pot ser desenvolupada de manera diferent per les diferents regions.
La construcció i la gestiód'aquests establiments es duen a terme directament pels Ajuntaments. El personal d'aquests centres sol tenir la categoria de cuidador o assistent d'infància, encara que en aquest punt es donenimportants diferències entre regions, existint algunes on cal posseir titulació universitària.
En contraposició, les escoles maternals, encarregades de l'etapa de tres a sis anys, són administrades pel...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.