jgoklñ

Hartmut Rosa (1965) és un sociòleg i filòsof professor a la Universitat de Jena, deixeble d’Axel Honnet i considerat un representant de la darrera fornada (la quarta generació, ja!) de l’Escola deFrankfurt, que ha fet una proposta fascinant: rellegir la història de la modernitat a partir del concepte d’acceleració. La societat moderna es troba a parer seu en una contradicció fonamental. D’unabanda predica l’autonomia i de l’altra, accelerant tots els processos tecnològics i de canvi social fa impossible la mateixa autonomia que proclama. Les institucions socials mateixes estan corsecades al’interior mateix per processos d’acceleració interna que les fan inviables.

L’acceleració social integra tres dimensions: la innovació tècnica, el canvi social (principalment en les institucionsde producció i reproducció que són el treball i la família) i el ritme de vida (un concepte de la sociologia de Simmel que ell ha recuperat. Ser modern vol dir tenir la sensació que vas de bòlit, queno hi ha temps per a res, que lliurement ens hem imposat tantes obligacions que fins i tot ens hem acabat ofegant nosaltres mateixos. La nostra època simplement no suporta el pas lent: no podemesperar un minut perquè s’obri una plana web, no acceptem fer una cua, hem d’omplir al preu que sigui el temps d’oci i no podem estar ‘sense fer res’ ni durant les vacances. Ja Marx havia observat que elcapitalisme porta en ell mateix la necessitat que totes les coses fermes i estables s’esvaeixin en l’aire. Cada cop més perdem la vida per guanyar un minut i fins i tot l’esport ha deixat de ser elconreu del cos per abocar-se a la conquesta del rècord. A tot arreu hem d’anar corrent i amb la quinta marxa posada.

En la modernitat tardana que estem vivint i patint tot ha de ser nou i tot had’anar de pressa. Volem ser ‘nosaltres mateixos’, volem ser ‘autèntics’ i d’aquest desig de ser autònoms, i de ser-ho ara mateix, no en traiem més que frustració i depressió perquè no tenim la...