Joan Oró

El sentit de la vida en Oró

De tots els aspectes que ocupa l’estudi de l’origen de la vida potser el més popular és el que tracta d’explorar la presència de vida fora del planeta Terra. La recercade restes fòssils, de petjades de vida passada, ens mostra que tan aviat com les condicions ambientals ho permeteren, la Terra es va poblar de microroganismes primitius. Poc més d’uns 600 milionsd’anys després de la seua formació, es degué originar la vida. Així que tot indica que si es donen les condicions físiques i químiques adients, els processos naturals que originen matèria vivent sónrelativament ràpids: pocs milions d’anys en una escala geològica. Si admetem que les lleis de la naturalesa són les mateixes a tots els racons de l’univers. Si pensem en les grans dimensions d’aquestunivers, l’elevat nombre de galàxies, estels i sistemes planetaris que pot albergar. Si acceptem, com molt bé ens ensenyà Copèrnic, que la Terra no té res en absolut de particular, sinó que és un planetatípic, al voltant d’un estel típic en una galàxia típica. Aleshores no trobem cap obstacle fonamental per a pensar que poden haver altres llocs del sistema solar o de la galàxia on puga haver-se originattambé la vida. Es tracta de portar la revolució intel·lectual de Copèrnic i de Darwin fins a les darreres conseqüències: si no hi trobem res d’especial a les circumstàncies astronòmiques, físiques,químiques i geològiques de la Terra, per què les biològiques haurien de ser excepció? Aquesta visió optimista de la diversitat i pluralitat de mons habitats té arrels històriques profundes. Fa quatresegles Giordano Bruno va morir cremat per defensar aquesta idea, que ja està present al poema de Lucreci De rerum natura. Joan Oró fou un ardorós partidari i defensor d’aquesta postura filosòfica icientífica.
Oró va defensar sempre la importància intel·lectual de l’exploració científica de l’espai. I, en particular, per què seria científicament tan important indagar l’existència de vida fora...