Qui era Joan Oró?

Joan Oró (1923-2004) va néixer a Lleida el 26 d’octubre del 1923 i va llicenciar-se en ciències químiques a la Universitat de Barcelona el 1947. El 1952 va marxar becat als Estats Units per estudiarenginyeria química a Houston (Texas). Allà va conèixer Donald Rappoport, catedràtic de Bioquímica del Baylor College de Medicina, que buscava un jove investigador que l’ajudés en la recerca sobre labiologia de les cèl·lules canceroses. Amb Rappoport, Oró va fer la tesi doctoral sobre dos aspectes del metabolisme del carboni en els teixits animals, una recerca que després va servir-li per estudiaralguns aspectes de l’origen de la vida. La nit de Nadal del 1959, com a professor associat de la Universitat de Houston, on esdevindria catedràtic el 1963, va completar el seu experiment de síntesid’adenina, component essencial dels àcids nucleics, de l’ATP (trifosfat d’adenosina, font d’energia per a moltes reaccions fisiològiques) i d’altres molècules que tenen funcions destacades en elmetabolisme dels éssers vius.

El 1961, Oró va expressar una hipòtesi sobre el paper dels cometes en l’origen de la vida a la Terra: en xocar contra el planeta, hi haurien aportat molts compostos de carbonii aigua, amb la qual cosa van afavorir la síntesi prebiòtica de molècules orgàniques. Altres investigadors van confirmar després aquesta hipòtesi. El 1963, Oró comença a col·laborar amb la NASA,primer en el projecte ‘Apollo’ i després en el projecte ‘Viking’ d’estudi de Mart. Entre els instruments que va dissenyar, hi havia un espectròmetre de masses i un cromatògraf prou petits perquè lesanàlisis poguessin fer-se in situ, sobre la superfície de Mart, on encara es troben. Quan es van rebre els resultats dels experiments que, dirigits per un robot, es feien a Mart, la formació de diòxid decarboni (CO2) va fer pensar en la presència de vida. Oró, però, creia que la superfície de Mart estava massa oxidada perquè n’hi hagués. Entre els compostos que formaven la mescla reactiva hi havia...