Joan Salvat-Papasseït

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va tenir una vida curta i intensa que va convertir en poesia individual i viscuda, enllà de les avantguardes que van marcar-la, i així va poder dir: “no he escritmai sense mullar la ploma al cor”.
Va estudiar fins als tretze anys a l’Asilo Naval, en un vaixell al port de Barcelona. Va treballar de diferents professions, i als vint anys va començar a publicararticles en revistes revolucionaries com Los Miserables.
Va donar a llegir els seus primers versos a Eugeni d’Ors, gràcies al qual va acabar treballant a la llibreria d’unes galeries. Durant aquestsanys va conèixer el pintor avantguardista Joaquim Torres-Garcia, que el va posar en contacte amb les avantguardes i qui li va il·lustrar el primer llibre de poesia.
El 1917 va començar a publicar laseva pròpia revista, Un enemic del poble, en què va continuar l’activisme. Però Salvat-Papasseit era massa individualista per seguir per aquest camí així que va optar per una poesia avantguardista, ise’n va anar separant per arribar a fer una poesia més personal i íntima.
Per veure aquestes dues cares de Joan Salvat-Papasseit, la més avantguardista i la més personal i íntima compararem dos delsseus poemes: Columna de foc: Sageta de foc i Tot l’enyor de demà.
Columna vertebral: Sageta de foc
Aquest poema de Joan Salvat-Papasseit va ser publicat al desembre de 1917 a la revista: Un enemicdel Poble.
És un poema que reflecteix la cara més avantguardista de Salvat-Papasseit.
Ho podem deduir només fent-li un cop d’ull a la imatge del poema, no té un típica estructura: separada enestrofes que contenen els mateixos versos, escrits tots amb la mateixa lletra, sinó que conté paraules en majúscules, torçades, en negreta i, hi ha paraules que no les escriu bé, per exemple: escriu x enlloc de per.

Aquest tipus de poemes els escrivien els avantguarders, perquè la mentalitat que tenien no era de caminar cap a la utopia (societat sense desigualtat, progrés, coneixement..) sinó...