com fer un comentari de salvat-papasseit

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 5 (1195 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 4 de junio de 2013
Leer documento completo
Vista previa del texto
ufeffINTRODUCCIÓ:
Aquest/a text/poesia/prosa/novel·la/etc està extret de l’obra poemes en ondes hertzianes/ Pròleg de La Batalla/etc i escrit l’any _______ per Joan Salvat-Papasseit.

BIOGRAFIA:
L’Autor va néixer a Barcelona. Quan fa els set anys mor el seu pare. Cap al 1907 fa d’aprenent d’adroguer, d’escultor,de vigilant nocturn al moll i altres feines. Al 1914 ingressa a la ”JuventudSocialista” però aviat se’n desenganya. Al 1918 es casa amb Carme Eleuterio i amb ella se’n va a Sitges un temps. Al 1919 neix la seva primera filla Salomé i pateix la seva primera crisi pulmonar. Al 1921 s’estan a Cercedilla per curar-se de la tuberculosi. Al 1922 neix la seva segona filla anomenada Núria. Al cap de dos anys mor la seva filla Núria. Ell també mor a Barcelona. En tot aquest tempsva fer moltes obres poètiques com: Humo de fábrica (recull d’articles), Arc Voltaïc (revista). Al 1919,Poemes en ondes hertzianes, al 1921 L’irradiador del port i les gavines, al 1922 va fer Les conspiracions i La gesta dels estels, al 1923 va fer El poema de La rosa als llavis, al 1925 va fer Óssa menor (llibre pòstum) i molts més. També li van fer retrats  i homenatges.

CONTEXTLITERARI:
Joan Salvat Papasseit pertany al moviment futurista català (aquet moviment va començar al 1909 a Itàlia). Que esta integrat dins del moviment avantguardista. El moviment avantguardista és artístic, literari i musical. La poesia de Salvat-Papasseit era d’estil futurista i normalment la seva posseïa era escrita en forma de cal·ligrama i era d’estil lliure.

RESUM DE L’OBRA:
Has de fer unresum del text que t’has llegit, ho has de fer de la millor forma explicada i aproximadament d’unes 4 - 5 línies

TEMA PRINCIPAL:
El tema principal que es tracta és l’amor/guerra/futurisme/etc és......

ESTRUCTURA:
L’estructura d’aquest text/poesia/prosa/novel·la/etc presenta:
destrucció de la sintaxi
abolició de la puntuació i de les majúscules
ús de signes aritmètics
paraules enllibertat
versos trencats
ús del cal·ligrama
aplicació del collage
diferents lletres d’impremta
invenció de l’escriptura automàtica
expressar-se espontàniament
sense que hi intervingui la raó
associació de paraules i imatges
narració de somnis o d’al·lucinacions
siguin provocats per la hipnosi o per drogues





RECURSOS LITERARIS:

Al·literació: és la repetició d’un mateix sovocàlic o consonàntica —no sempre d’unes mateixes lletres— al llarg d’un vers, d’una estrofa o d’una frase: cops de tralla, llamps llamps llunyans (Pere Gimferrer)
Ara el sol no sol trair (Josep Maria de Sagarra)
Paronomàsia: consisteix a col·locar en una frase dos mots que solament es distingeixen en algun fonema, o bé en la repetició d’un mateix mot amb significat diferent:
estel fix mirant-me fit(Joan Vinyoli)
Onomatopeia: consisteix a imitar sons reals:
Ning-nong, amor, ning-nong —dic amb veu de campana
tatuada pel rou (Agustí Bartra)
Anàfora: repetició d’un mateix mot o grup de mots al començament de dues o més frases (o versos) per reforçar-ne el sentit o estructurar el poema:
Doneu-me una llanterna: —On és el cavall?
Doneu-me carbons durs i guixos lluminosos,
Doneu-me murs denit a les ciutats lunars. (J.V. Foix)
Asíndeton: omissió de conjuncions de coordinació per tal d’accelerar el ritme de la frase:
Indecisa, rara, nova
ara comença la rosa (Bartomeu Rosselló-Pòrcel)
Polisíndeton: repetició d’una conjunció per donar més força a l’expressió:
la gran ciutat que talla i ascla i serra,
i abat les fites en el món poruc... (Josep Carner)
Paral·lelisme: recurssintàctic que consisteix a repetir una mateixa estructura en diverses frases seguides:
té un revolar triomfal la vívida crinera,
té un cos de semidéu l’intrèpid conductor. (Gabriel Alomar)
Hipèrbaton: alteració de l’ordre gramatical dels elements d’una frase:
L’enramellada Flora,
per cobrir de les illes la nuesa,
nova catifa de verdor ha estesa (Jacint Verdaguer)
Epítet: és l’adjectiu que...