Comentario poema Dona'm La Mà, Joan Salvat Papasseit

L’Autor d’aquest poema és en Joan Salvat-Papasseit. Va néixer a Barcelona, el 1894 i va morir el 1924 amb només 30 anys. Va ser conegut com a poeta avantguardista. Al llarg de la seva vida varealitzar alguns articles crítics en català y castellà. Las característiques d’aquest poema no son avantguardistes, encara que el poeta ho sigui.
El poema ens mostra l’amor entre dos persones en unpaisatge pròpiament amorós, el mar.
La mètrica del poema esta formada per cinc estrofes, i versos majoritàriament decasíl·labs i només rimen els versos parells, els altres son lliures, la estructura de larima seria ABCB DECE FGDG HIFI ABCB.
En la primera estrofa el narrador ens introdueix en el poema explicant-nos que va amb una noia, caminant per la riba a la vora del mar. Només amb el fet dedir-se que s’amen tot lo del seu voltant esta pau i harmonia. Això ho fa mitjançant una apòstrofe que utilitza per tot el poema “Dóna’m la mà”, demanant-li la mà a la seva amada, una personificació “ben ala vora del mar, bategant” referint-se a les onades i el moviment del mar.
En la segona estrofa ens comença a introduir en l’escenari per on caminen els dos enamorats: és poden observar barques perel mig del mar, o en la sorra encallats. Noten com l’aire passa suaument entre ells sense aturar-se, seguint el seu corrent. Ens ho explica mitjançant una al·literació de la e “Les barques llunyes iles de la sorra prendran un aire fidel i discret,” en els dos primers versos, una personificació “aire fidel i discret” referint-se a un aire sense gaire força, suau.
En la tercera estrofa el jopoètic ens parla de la situació dels enamorats, a on ell li diu a la noia, que recolzi el cap en el seu pit i no tingui por de ningú, tot seguit ens comença a explicar la seva visió de les palmeres igavines, com si tot fos el paradís. El jo poètic ho fa mitjançant una anàfora “Dóna’m la mà” que la repeteix en la primera i última estrofa, un paral·lelisme en els dos últims versos, una personificació...