john lock

APUNTS DE CLASSE
ELS DOS TRACTATS SOBRE EL GOVERN CIVIL DE JOHN LOCKE
___________________________________________________________

ELS DOS TRACTATS SOBRE EL GOVERN CIVIL
L’any 1690 Locke redacta els «TWO TREATISES OF GOVERNMENT», un assaig consagrat a analitzar la legitimitat de tot govern polític i les conseqüències que se’n deriven. La fragilitat de la ‘monarquia constitucional’ prové engran part de la lògica hereditària sobre la qual es funda l’autoritat política. John Locke vol establir quins són els principis d’un govern legítim, examinant també les condicions de dissolució d’un govern que sigui considerat il·legítim i contrari als interessos d’un poble que espera del govern que corregeixi les injustícies vinculades a l’estat natural de l’home.
Comença examinant les causesprincipals de disgregació d’un govern civil entre les quals identifica: la voluntat arbitrària del Príncep, el seu menyspreu de la llei, i del poder legislatiu (el poder suprem) i la modificació arbitrària de les regles electorals. Si s’hi afegeix la subjecció del poble a forces estrangeres, veurem que Locke ha analitzat totes les causes que poden paralitzar un govern civil.
Locke —i en això esdiferencia radicalment de Hobbes— evita calcar l’ordre polític de l’estat de natura. L’estat lockeà ha de ser un correctiu a la naturalesa egoista de l’home. El govern ha de permetre protegir els drets naturals de tots i de cadascú sense que ningú no faci mal a altri. Mentre per a Hobbes només el monarca absolut és capaç de governar, per a Locke afirma que el poder legislatiu, coordinat amb el poderexecutiu, pot ser exercit per tots, sota la mirada i el control de tots. El poder legítim ha de passar, doncs, pel consentiment. La sobirania política només es funda  —i només pot fundar-se— sobre els acords contractuals entre tots els humans.
En definitiva, si Locke és el pare del liberalisme és perquè considera el subjecte dotat de llibertat, com un dret inalienable. La llibertat individual, lapropietat individual i la seguritat de les persones han de ser garantides per l’Estat. Aquest Estat no té dret a separar-se de la societat civil més que en aquelles decisions que expressin l’interès general. Òbviament se li podrà criticar que d’aquesta manera l’Estat deixa a les lleis del mercat tota decisió que vagi més enllà del que afecta a la llibertat, la propietat i la seguretat, però ésque per a Locke les lleis del mercat tendeixen a l’equilibri i garanteixen la llibertat. Seran aquests els principis que inspirin la Il·lustració (particularment Voltaire) la declaració d’Independència dels Estats Units (1776).  
DOS TEMES CENTRALS DEL PENSAMENT DE LOCKE: CONTRACTE SOCIAL I DRET A LA REVOLUCIÓ
En la teoria política de Locke que es troba als DOS TRACTATS SOBRE EL GOVERN (1690) hiha dos temes centrals: la doctrina del contracte social i el dret a la revolució. De la mateixa manera que Hobbes és el teòric de l’absolutisme polític Locke és el clàssic del primer liberalisme; teoritza les innovacions que aporta la Gloriosa Revolució i enceta la línia de reflexió que amb el temps portarà al principi del dret polític anglès que diu: El rei regna però no governa.
Locke afirmava(com Hobbes) que l’Estat neix d’un pacte social (contractualisme polític), però que no deriva de la guerra de tots contra tots (tesi de Hobbes), sinó de la necessitat de protegir de la propietat privada i més en general del que Locke anomena els bens civils, que quan ningú no mana sempre estan més desprotegits. Inicialment els homes vivien en grups en plena i feliç igualtat (sota la llei natural)però posteriorment per sobreviure millor s’adonaren de la importància de la individualitat, del control de si mateixos. I a partir de la valoració del propi treball naixé la propietat privada. La propietat privada a l’inici era limitada i no hi hagueren grans desigualtats fins la introducció del diner.
En la versió del contracte de Locke, l’Estat no s’origina com una forma d’evitar la violència...