John Locke

Teoria del coneixement de John Locke (Assaig sobre l’enteniment humà)
2. Les idees
Tots els coneixements són fets amb idees, i en un sentit ampli, «qualsevol objecte que l’esperit percep immediatament», o «qualsevol cosa que pugui ésser que ocupa el nostre esperit quan pensa», la qual cosa és una definició molt acostada a la de Descartes. Les idees són una pantalla entre la ment i el món(podem conèixer el món amb les idees que ens aporten els sentits, però no podem conèixer les essències reals de les coses).
Podem resumir en dues qüestions les seves anàlisis en l’Assaig sobre l’enteniment humà:
* com es formen les nostres idees?
* quina relació tenen les nostres idees amb les coses?
Però Locke procedeix primerament a una llarga crítica de la teoria de les idees innates.
 2.1 Lacrítica de les idees innates
(Si tot ho obtenim amb l’experiència, no podem tenir idees abans de néixer).
Per a Locke, totes les nostres idees deriven en realitat de l’experiència. La refutació de l’innatisme li va permetre de justificar la seva tesi.
Segons l’innatisme, hi ha idees innates: el principi d’identitat, el principi de contradicció, la idea que tenim de Déu, etc. Però l’experiènciaens mostra de manera evident el contrari: els infants no tenen pas consciència d’aquestes idees, i hi ha d’altres civilitzacions a més de la nostra on unes preteses idees morals innates són totalment absents. Per tant, quant a aquest punt l’innatisme és indefensable.
Per tant, allò que Locke critica és la teoria que la nostra ànima contindria passivament idees independentment de l’experiència. Alcapdavall, hom no sap gaire a qui adreça Locke les seves crítiques, potser als platònics.

2.2 Origen de les nostres idees
Locke formula pel que fa a aquest punt la metàfora de  la tabula rasa per descriure l’esperit humà abans del contacte amb el món. L’esperit no conté per tant cap idea. No resta més que l’experiència: únicament l’experiència per a l’ésser és el fonament dels nostresconeixements. Les idees provenen de l’experiència. Mitjançant els sentits, una excitació o un moviment sobre el cos ens fa percebre qualitats sensibles; amb la reflexió, l’ànima rep la impressió de la seva pròpia activitat quan percep les coses del món exterior.
 2.3 Idees simples
Segons Locke, les idees simples són indivisibles i completes, barreja, homogènies i no-analitzables: hom no pot per tant nidefinir-les ni explicar-les. Dades immediates de l’experiència.
Locke distingeix dues menes d’idees simples: les idees simples de la sensació i les idees simples de la reflexió.
Les idees simples de la sensació entren pels sentits sense cap barreja, i són totes ben distintes. Provenen de la experiència externa:
Hi ha unes qualitats primàries, que no podem separar dels cossos: per exemple, lasolidesa, el moviment, etc. De percepció objectiva
Les qualitats secundàries com la calor, el color, etc. Nosaltres les percebem directament. Aquestes qualitats no són pas realment en els cossos, i les seves aparences varien amb l’abast dels nostres sentits. De percepció subjectiva.
Les idees de reflexió, una experiència interna: l’enteniment, que comprèn la percepció (tenir una idea), laretenció (recordar les seves idees que, fora d’aquest acte, no són enlloc) i la distinció (capacitat de concebre una idea, d’abstraure, d’on resulta el caràcter fictici de les idees generals que no tenen més existència que en el nostre esperit).
Així, en resum, les nostres idees simples, i indivisibles, són fornides al nostre ment passiva per un o diversos sentits a la vegada.
2.4 Les idees complexesLes idees complexes són una combinació d’idees simples. Locke distingeix tres menes d’idees complexes.
Els modes són idees complexes que no subsisteixen par per elles mateixes, sinó que són com afeccions de les substàncies. Per exemple, “el Marc és generós”, la idea de “generós” necessita del cos “Marc” per tenir sentit.
Les substàncies Representa el nom que assignem a un conjunt de idees. La...