John Stuart Mill

John Stuart Mill

El principi d’utilitat:

la felicitat més gran per el nombre més gran:
Jeremy Bentham es el primer a defensar de manera sistemàtica el principi d’utilitat i qui va fer famosa la sentència la felicitat més gran per el nombre més gran com a criteri suprem de la moralitat i de la política. El bé de la comunitat ha de ser el criteri que guiï el legislador.
Mill participa deles idees de Bentham i associa el bé moral amb la felicitat. Abans d’extreure’n les conseqüències, però, li sembla imprescindible fonamentar aquest principi bàsic, atès que són moles els que no hi estan d’acord.

la fonamentació del principi d’utilitat:
Una ètica basada en el deure no necesita plantejar-se per què cal fer allò que cal fer: simplement, és el nostre deure. Però una èticabasada en la utilitat sí que ha d’explicar per què cal fer allò que ens fa més felinos.

el contingut de la felicitat:
Els problemas sorgeixen quan la felicitat s’associa al plaer. Així, des d’un punt de vista qualitatiu existiesen plaers superiors ( intel.lectuals) i plaers inferiors ( corporals ), i només en el cas que aquests darrers se subordinin als primers podrem aspirar a una felicitat quesigui digna de la nostra condició d’éssers humans.
Mill inclou entre els plaers superiors els que provenen del fet de contribuir a la felicitat col.lectiva.






La constitucció del sentiment moral:

la sociabilitat, fonament de la moral:
Segons Mill. Existeix en nosaltres un sentiment natural de pertinença al col.lectiu social. Sobre aquest sentiment, l’educació ha de construir elsentiment moral.

sancions internes i externes:
Per a Mill, tot sentiment moral és adquirit, però el principi utilitarista té una fonament en la sociabilitat natural humana.
Aquest sentiment moral, un cop establert, esdevé una interiorotzació de la vigilancia, una sanció interna de la conducta.
Per més que el sentiment moral sigui la seva validació última, la força de qualsevol norma té molta veure amb l’existència d’una sanció externa, amb l’esperança del favor i el temor al disgust del proïsme o del Legislador de l’univers.

L’associació entre el bé i el plaer:
Per tal d’apuntar la seva ètica, Mill recorre a les tesis de l’associaconisme, segons el qual les associacions d’idees poden explicar els fenòmens de la ment. Des d’aquesta perspectiva, insisteix en la necessitatd’establir una associació entre el bé i el plaer.
D’aquesta manera, la voluntad ja no actuarà moguda pel desig, sinó per la influència del nou hàbit que fa que ens sentim bé quan actuem bé.

Sobre la llibertat:
En defensa de la llibertat individual:
Mill ha advocat, la confluencia del bé individual amb el bé comú produeix friccions.
Mill hi esposa que la societat, quan la direcció interna no éssuficient per controlar la conducta dels seus membres, recorre a la pressió de l’opinió pública i a la força de la llei.
Però, quin és el principi proposat per Mill per limitar aquesta contricció de la llibertat individual? La regla és clara: Un col.lectiu només pot limitar la llibertat d’un individu per protegir-se, per evitar que aquest individu faci mal als altres.
La coacció social sobre unapersona està exclusivament legitimada en la necessitat d’evitar danys als altres.

Contra la doctrina de les majories:
Mill és conscient que, fins i tot en un règim democràtic, convé no abaixar la guàrdia en la defensa dels drets individuals, perquè les majories poden sucumbir al desig d’oprimir les minories.
Per això, Mill reivindica la necessitat democràtica de limitar el poder delsgovernants. No s’ha de confondre la democràtica amb la tirania de la majoria.
Es tracta d’evitar que, amb l’excusa de ser majoritari, s’acabi imposant a tothom un pensament uniformitzador en qüestions ideològuiques, cultural o religioses.

Igualtat no equival a uniformitat:
Mill defensa una igualtat que no homogeneïtza, sinó que potencia la llibertat individual. Mill insisteix que cal afavorir la...