John stuart mill
Páginas: 11 (2662 palabras)
Publicado: 19 de marzo de 2012
L’UTILITARISME DE JOHN STUART MILL (1806 – 1873)
- L’utilitarisme representa la continuació de l’empirisme anglès, durant el segle XIX, sobretot de Hume. Ara bé, les diferències són notables:
o L’empirisme anglès s’havia preocupat pel coneixement humà; en canvi, l’utilitarisme apareix com una filosofia eminentment pràctica, orientada cap a la reforma legal, penal i política.
- Elsprincipals representants: Jeremy Bentham (1748-1832), James Mill (1773-1836) i John Stuart Mill (1806-1873)
John Stuart Mill
1. Vida i obra.
- Va néixer a Londres el 20 de maig de 1806.
- Va rebre una educació poc habitual.
- Amb 13 anys va seguir un curs complet d’economia política (va llegir David Ricardo i Adam Smith).
- El 1820 va estar una temporada amb Bentham a França.
-El 1823 va començar a treballar en la East Indian Company.
- El 1829-30 es va familiaritzar amb les doctrines dels seguidors de Saint-Simon (la seva crítica a l’economia del laissez-faire).
- El 1844 publicà el famós Sistema de Lògica.
- El 1848 publicà Principis d’Economia Política. I el 1859 l’assaig Sobre la llibertat. El 1861 les Consideracions sobre el govern representatiu. I el1863, Utilitarisme.
- Entre 1865 i 1868 fou membre del parlament per Westminster. Denuncià la política anglesa sobre Irlanda; defensà la representació proporcional i el sufragi femení.
- Va morir a Avignon el 8 de maig de 1873.
2. Coneixement, causalitat i idees metafísiques (l’empirisme de Mill).
a. Les proposicions descriuen el món.
- Els noms són singulars o universals, però totsdenoten individus o atributs d’individus.
- La validesa dels principis generals es troba en els fets del món: un principi és vàlid si les coses funcionen tal com diu el principi (criteri d’utilitat).
b. La lògica sempre és inductiva.
- La necessitat de les lleis es fonamenta en la inducció (en l’experiència i la memòria).
c. Creença en la regularitat de la naturalesa.
- Les lleis dela naturalesa són necessàries teòricament només si tenen necessitat pràctica (si funcionen). Ens expliquen l’ordre del món, la constància i la regularitat.
- La causalitat és el fonament de la inducció. I alhora és un principi inductiu. Només és una veritat probable: suposem que és veritat perquè funciona.
- La ciència es construeix des d’aquest principi.
d. La llibertat psicològica o dela voluntat.
- Problema: compatibilitat entre la doctrina de la causalitat amb la llibertat de la voluntat.
- Tots els actes mentals són causats. Tots els desigs (voluntats) tenen una causa. Per tant, hi ha necessitat en les accions humanes.
- Les causes de la voluntat són els motius i el caràcter.
- Mill defensa la compatibilitat d’aquest determinisme de la voluntat amb la defensa dela llibertat de la voluntat concebuda com a capacitat d’actuar de manera diferent a com s’ha fet, si el caràcter i els motius fossin uns altres i que ell contribueix a formar.
- Importància de l’educació moral a l’hora de modelar el caràcter segons el principi d’utilitat.
e. Idees metafísiques.
- Les sensacions i les percepcions ens fan pensar en la possibilitat permanent d’un món físic.El món material és només una existència hipotètica que serveix per explicar les sensacions.
- El jo (ment) és la possibilitat permanent d’estats mentals. Però és una possibilitat que no es pot explicar
3. L’ètica utilitarista.
- L’obra de Mill que s’ocupa del pensament ètic és l’Utilitarisme.
- Considera que el principi que fonamenta la moral és la utilitat o principi de la màximafelicitat:
o les accions són bones quan tendeixen a promoure la felicitat, i dolentes quan tendeixen a produir el contrari.
- La felicitat és plaer i absència de dolor, que són les úniques coses desitjables:
o El plaer (i l’absència de dolor) és l’única cosa desitjable com a fi,
o i les coses desitjables ho són pel plaer inherent que hi ha en elles, o bé com a mitjans pel plaer....
- L’utilitarisme representa la continuació de l’empirisme anglès, durant el segle XIX, sobretot de Hume. Ara bé, les diferències són notables:
o L’empirisme anglès s’havia preocupat pel coneixement humà; en canvi, l’utilitarisme apareix com una filosofia eminentment pràctica, orientada cap a la reforma legal, penal i política.
- Elsprincipals representants: Jeremy Bentham (1748-1832), James Mill (1773-1836) i John Stuart Mill (1806-1873)
John Stuart Mill
1. Vida i obra.
- Va néixer a Londres el 20 de maig de 1806.
- Va rebre una educació poc habitual.
- Amb 13 anys va seguir un curs complet d’economia política (va llegir David Ricardo i Adam Smith).
- El 1820 va estar una temporada amb Bentham a França.
-El 1823 va començar a treballar en la East Indian Company.
- El 1829-30 es va familiaritzar amb les doctrines dels seguidors de Saint-Simon (la seva crítica a l’economia del laissez-faire).
- El 1844 publicà el famós Sistema de Lògica.
- El 1848 publicà Principis d’Economia Política. I el 1859 l’assaig Sobre la llibertat. El 1861 les Consideracions sobre el govern representatiu. I el1863, Utilitarisme.
- Entre 1865 i 1868 fou membre del parlament per Westminster. Denuncià la política anglesa sobre Irlanda; defensà la representació proporcional i el sufragi femení.
- Va morir a Avignon el 8 de maig de 1873.
2. Coneixement, causalitat i idees metafísiques (l’empirisme de Mill).
a. Les proposicions descriuen el món.
- Els noms són singulars o universals, però totsdenoten individus o atributs d’individus.
- La validesa dels principis generals es troba en els fets del món: un principi és vàlid si les coses funcionen tal com diu el principi (criteri d’utilitat).
b. La lògica sempre és inductiva.
- La necessitat de les lleis es fonamenta en la inducció (en l’experiència i la memòria).
c. Creença en la regularitat de la naturalesa.
- Les lleis dela naturalesa són necessàries teòricament només si tenen necessitat pràctica (si funcionen). Ens expliquen l’ordre del món, la constància i la regularitat.
- La causalitat és el fonament de la inducció. I alhora és un principi inductiu. Només és una veritat probable: suposem que és veritat perquè funciona.
- La ciència es construeix des d’aquest principi.
d. La llibertat psicològica o dela voluntat.
- Problema: compatibilitat entre la doctrina de la causalitat amb la llibertat de la voluntat.
- Tots els actes mentals són causats. Tots els desigs (voluntats) tenen una causa. Per tant, hi ha necessitat en les accions humanes.
- Les causes de la voluntat són els motius i el caràcter.
- Mill defensa la compatibilitat d’aquest determinisme de la voluntat amb la defensa dela llibertat de la voluntat concebuda com a capacitat d’actuar de manera diferent a com s’ha fet, si el caràcter i els motius fossin uns altres i que ell contribueix a formar.
- Importància de l’educació moral a l’hora de modelar el caràcter segons el principi d’utilitat.
e. Idees metafísiques.
- Les sensacions i les percepcions ens fan pensar en la possibilitat permanent d’un món físic.El món material és només una existència hipotètica que serveix per explicar les sensacions.
- El jo (ment) és la possibilitat permanent d’estats mentals. Però és una possibilitat que no es pot explicar
3. L’ètica utilitarista.
- L’obra de Mill que s’ocupa del pensament ètic és l’Utilitarisme.
- Considera que el principi que fonamenta la moral és la utilitat o principi de la màximafelicitat:
o les accions són bones quan tendeixen a promoure la felicitat, i dolentes quan tendeixen a produir el contrari.
- La felicitat és plaer i absència de dolor, que són les úniques coses desitjables:
o El plaer (i l’absència de dolor) és l’única cosa desitjable com a fi,
o i les coses desitjables ho són pel plaer inherent que hi ha en elles, o bé com a mitjans pel plaer....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.