josep pla

EN UN MÓN MILLOR
(2010)

SINOPSI-COMENTARI
Anton és metge i divideix el seu temps entre una petita ciutat danesa i la seva
feina en un camp de refugiats a l'Àfrica. En aquests dos mons tan diferents, ell i la seva
família s'enfronten a conflictes que els empenyen a escollir entre la vergonya i el perdó.
Anton i la seva dona Marianne tenen dos fills i consideren la possibilitat dedivorciar-se.
El gran, Elias, de dotze anys, pateix el constant bullying d'uns companys de l’escola fins
que un altre noi el defensa. Es tracta de Christian, que acaba de traslladar-se a
Dinamarca des de Londres amb el seu pare. La mare de Christian ha mort recentment i
el nen no ha superat la pèrdua. Elias i Christian no triguen a estar molt units, però quan
Christian involucra Elias en un perillósacte de revenja que pot tenir conseqüències
tràgiques, els seus pares hauran de ajudar-los a entendre la complexitat de les
emocions, del dolor i de l'empatia, i considerar la necessitat de donar una resposta
civilitzada a la violència.
En un món millor es va endur el 2011 el Globus d'Or a la millor producció
estrangera i després l'Oscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa. Estàrodada en danès, i en aquesta categoria competia a Hollywood amb
l'esplèndida i retorçada Incendies i amb la no menys escabrosa Biutiful. El film
constitueix una visita al terreny de la violència i de la venjança narrada amb
serenitat i des d'un context en què es barreja la vida acomodada dels ciutadans
del Nord europeu, i la incertesa i la pobresa d'un campament africà on la gent
lluita cadaminut per sobreviure.
Com sol ser habitual en les seves històries, tot podria ser perfecte en l'univers

que traça Jensen i que posa en imatges Bier, però l'Europa acomodada té molt
d'aparença. El protagonista d’En un món millor, pel seu treball com a metge,
comprova en la seva pròpia pell les diferències evidents que hi ha entre el món
en què creixen els seus fills i aquest altre on la gentno té gairebé res i on
sembla que tot pot saltar per l'aire, encara que curiosament els nens africans es
mostren feliços simplement jugant amb una pilota que comparteixen entre tots.
Nens que no han perdut la vitalitat encara que estiguin familiaritzats
ancestralment amb l'horror, assetjats per matons que consideren legítim i
natural el dret de cuixa, exercir el sadisme i la tortura contra elsmés febles.
Bier trasllada la intensitat del conflicte del seu relat a Dinamarca i col·loca al
centre del problema a dos nens de dotze anys, sense problemes econòmics,
que habiten un paradís social. Però aquests nens europeus són massa
vulnerables. Es tracta de nens humiliats i ofesos en ser elegits com l'aneguet
lleig en aquest ambient escolar que pot ser tan cruel com asfixiant, nensinsomnes i amb atracció cap al buit, violents, introvertits i traumatitzats, aïllats
del món per la convulsió que provoca la pèrdua de la mare o amb la necessitat
compulsiva de trobar culpables de la seva dissort.
Ells col·loquen el dit a la nafra en convertir la seva pròpia infància en alguna
cosa més complexa del que a primera vista podria semblar. L'idealisme del
metge i la seva lluitapersonal per posar un gra de sorra per fer un món millor,
la seva serenitat i el seu intent per resoldre les coses de forma pacífica i
civilitzada toparan de cara amb conductes de barbàrie.
Tots els plantejaments morals que fa aquesta pel·lícula, de vegades ombrívola,
de vegades lluminosa, creen inquietud. El film retrata immillorablement el poder
del caos, la violència com a motor en les relacionsde poder, la temptació dels
que la pateixen de respondre també amb violència, la dificultat d'ordenar la
pròpia vida quan els fantasmes no deixen d'amenaçar i l'èpica tasca d'educar
els infants... I també ens mostra aquest pou insondable de pors i incerteses,
quan la vida dels adults és a la deriva.
Aquest film danès de Susanne Bier ens parla de temes d'una gran importància
en l'educació...