Kandinsky

Kandinsky va nàixer a Moscou, al mig d'una família amb diners, i encara que va passar més de la mitat de la seua vida a Alemanya i França, va continuar tenint un fort vincle emocional amb la seua ciutat. En els seus primers trenta anys, la pintura només va ser l'afició apassionada d'un jove somiador i romàntic, però convencional. Va estudiar Dret i Economia, i la seua brillant carrera acadèmicali va deparar una càtedra en Estònia, a la que va renunciar per a traslladar-se en 1896 a Munic i dedicar-se a la pintura.

PRIMERS CONTACTES

La capital bavaresa era un dels centres artístics més actius d'Europa, alli es feia el Jugendstil, versió alemanya del modernisme. Allí Kandinsky es transforma en animador de xicotetes associacions d'artistes moderns que promouen exposicions. Phalanx,fundat en 1901, és el primer d'eixos grups, que exposa obres impressionistes, simbolistes i modernistes, les tres influències més visibles en els primers quadres de Kandinsky. Per aquestsanys fa els seus primers gravats en fusta (xilografies); una tècnica de molta tradició a Alemanya des de l'Edat Mitjana, i coneix a Alexei Jawlensky i Paul Klee, dos dels artistes amb què trobarà majors afinitats enles diferents etapes de la seua vida. També coneix Gabriele Münter, una pintora amb què mantindrà una intensa relació intel·lectual i amorosa fins a 1914 que li portarà a separar-se de la seua primera dona.

FUSIÓ I EQUILIBRI

Entre 1906 i 1908 viatja per Europa en companyia de Münter i exposa en els Salons de tardor i dels Independents a París, on coneix el fauvisme i el cubisme. Lainfluència del color fauve (en francés salvatge) s'advertix en els quadres que pinta en Murnau en 1908 i 1909. En eixe any funda la Nova Associació d'Artistes de Munic, coneguda per les seues sigles en alemany NKVM amb Jawlensky, Kubin i Münter entre altres, alhora que comença a forjar-se l'entramat ideològic que desembocarà en l'abstracció: s'interessa per la teosofia i les ciències ocultes a través delsescrits de Rudolf Steiner i Hel·lena Blavatsky, molt populars llavors en els cercles culturals europeus. Inicia, d'altra banda, la seua amistat amb Arnold Schonberg, creador de la música dodecafònica (nova música del S XX), amb la qual cosa prenen cos les seues idees sobre la sinestèsia (barreja d'impresions en sentit diferent) i la consubstancialitat de música i pintura, i les exposicions de laNKVM acullen obres d'alguns dels pintors moderns més importants de París, com Picasso, Derain, Braque o Vlaminck. Estudi per a Composició II o Quadre amb arquers són quadres encara figuratius, en els que el tema pareix dissoldre's cada vegada més en una voràgine de formes pintades a l'estil fauve, i testifiquen l'estat de la carrera de Kandinsky durant aquests anys.

CAP A L'ABSTRACCIÓ

Peròque ell deixara d’utilitzar la representació no va tindre bona acollida en la NKVM. Kandinsky tanteja el seu definitiu camí a l'abstracció i escriu de l'espiritual en l'art -publicat en 1911- i les seues famoses òperes de color, que mai es van representar en vida de l'artista. En 1912, junt amb Jawlensky i Münter, abandona la NKVM per a fundar El Genet Blau, el seu últim i més famós grup muniqués.Allí coincidiria amb Franz Marc, amb qui compartix les exposicions del grup i l'edició d'un almanac, en 1912, en el que exposen els seus fonaments teòrics i arrepleguen les fonts artístiques que els interessen: des d'artistes moderns -Picasso, Derain- fins a l'art africà i el folklore rus i alemany. Amb El Genet Blau exposen, a més de Kandinsky i Marc, August Macke, Schönberg i pintors de París comRobert Delaunay o el duaner Rousseau. Kandinsky està sumit ja en l'abstracció.

L'esclat de la Primera Guerra Mundial en 1914 torna a Rússia, on la Revolució de 1917 promou una de les avantguardes artístiques més actives i singulars del segle XX. Els postulats espiritualistes i romàntics de Kandinsky encaixaven malament amb el radicalisme de constructivistes i suprematistes, encara que això...