King

Martin Luther King va néixer a Atlanta el 15 de gener de 1929 i, a més de ser un famós clergue, va ser un activista en pro dels drets dels negres, per la qual cosa va ser retribuït amb el Premi Nobel de la Pau de 1964. Així doncs, fou un dels principals líders del moviment afroamericà pels drets civils dels anys seixanta. Morí assassinat el 4 d'abril de 1968.



Taula de continguts [amaga]1 Context: La situació dels afroamericans fins 1955 1.1 Reacció del govern

2 Vida de Martin Luther King fins 1955 2.1 Origen i joventut
2.2 Inici de la seva carrera

3 Boicot al bus de Montgomery 3.1 Esdeveniments que comportà la protesta

4 Fundació del SCLC, lideratge, i evolució de MLK fins 1963 4.1 Visites fora dels Estats Units
4.2 Atac a King

5 La trama a Birmingham, Alabama 5.1Continuïtat del conflicte
5.2 Balanç

6 Marxa pacífica a Selma 6.1 Cop estratègic de King

7 Implicació de King en la campanya contra la guerra del Vietnam 7.1 Posicionament
7.2 Canvi de residència

8 Últim any de Martin Luther King 8.1 Radicalització dels detractors de King
8.2 Últim discurs i mort

9 Cita
10 Referències
11 Enllaços relacionats


Context: La situació delsafroamericans fins 1955[modifica el codi]

Des del 1607, els africans van ser venuts i transportats per ser esclaus al sud dels Estats Units. Això es va estendre fins al segle XIX, quan la importació d'esclaus seria declarada fora de llei tot i estar èticament en davallada. (1807) Tanmateix, això no implicà l'eradicació de problemes com la segregació racial, com tampoc el tràfic il·legal d'aquests.Precisament, la segregació serà recolzada per les famoses lleis Jim Crow, promocionant l'apartheid, a la vegada recolzades pel grup racista Ku Klux Klan.

Dels 3.000.000 d'afroamericans que hi havia sobre 1808, 700.000 eren esclaus. Així al voltant del 1860, hi havia uns 3.500.000 d'esclaus al sud, les terres més hostils per aquesta societat; mentre que mig milió més, lliures, es repartien per laresta del que eren els Estats Units en aquell moment. Val a dir, que anaven creixent paral·lelament a les exportacions.

I és que la minoria afroamericana, de 1860, era la més important. Estaven com veiem, concentrats al sud i l'efecte de la industrialització anglesa els feu productors de cotó. La postguerra civil, no va resoldre el problema d'integració social dels afroamericans ni les lleis, jaque cada estat aprovava codis negres que n'afavorien la segregació fins al president Johnson (amb la resistència d'Alabama), que els donà una sèrie de drets, que els dispersà. No hi hagué un moviment perquè es transformessin en propietaris de les terres que els havien esclavitzat, ja que seran parcers i no grangers independents.

A banda d'això, els afroamericans es veuran afectats per un altreproblema que la Constitució dels Estats Units, no havia aconseguit resoldre, com era l'existència de dues nacions: l'agrària (estats del sud) i la indústria (estats del nord). Precisament d'aquí neix la Guerra Civil Americana (1861-1865). Els del nord, la Unió, van escollir com a president el 1860 Lincoln, que era abolicionista, tot el contrari dels estats del sud, la Confederació.

Reacció delgovern[modifica el codi]

Políticament, els Estats Units, eren estats, llur unió era basant-se en una federació. Per tant el problema estava a saber qui havia d'anar abans; la unió o l'estat, és a dir: la Unió té poder per imposar el tipus de poder? La Unió, al ser industrialista, prenent el model britànic, no podia conviure amb una societat esclavista, els sortia més a compte el treballlliure, però el sud vivia essencialment del cotó i dels seus esclaus, per això Lincoln aboleix parcialment l'esclavisme el 1860, així tenia l'argument per anul·lar la confederació. Però no tot varen ser flors i violes. Lincoln abolí l'esclavisme només als estats del sud, però no als del nord (cosa que s'acostuma a oblidar); i n'hi havia cinc estats esclavistes. A més, en estar en guerra civil un any...