kjubiubiuj

Aleix viu a Callosa d’en Sarrià, fill d’una mare muntanyenca i un pare natural d’Altea. En ell conflueixen la tradició agrícola i la tradició marinera. Però des de xicotet ell somia amb les muntanyes, vol estar arrelat a la terra, no comprén el plaer de la navegació marítima, acaba gaudint de la cacera amb el seu amic del poble. Ben aviat, a una tempra edat, el pare d’Aleix mor. Aleshores samare confia a don Macià que administre les terres de la família. L’esposa de don Macià, dona Pauleta s’ha casat, sent massa jove per a ell, per un problema econòmic. Però en principi, Aleix veu a dona Pauleta com a una mare. Quan està malalt, dona Pauleta cura Aleix. Quan el senyoret Aleix fa més anys, sent un jove, les diferències d’edat entre dona Pauleta i ell tendeixen a diluir-se. Aleshores vasorgint pausadament l’amor que es convertirà en un adulteri que, en origen, haguera semblat quasi incestuós. Aleix és informat de quin tipus de persona és Don Macià a través del seu capataç callosí, Mingarro.

Quan marxa a estudiar a València, Aleix coneix a Lluïsa que esdevindrà la seua promesa, però quan aquesta és convidada a passar uns dies a Callosa d’en Sarrià, aleshores ell nota que notenen la mateixa passió per les muntanyes. Tanmateix, quan Aleix està al poble, estima desesperadament a dona Pauleta i quan va a València reprén les seues relacions amb Lluïsa. Dona Pauleta en diversos passatges apareix cuidant la delicada salut del seu marit. 

A la part final de la novel·la, Aleix està acabant la carrera, passa uns dies al poble per vacances i consuma el seu amor ambPauleta. Aleshores, la passió torbadora li fa tramar un pla per a escapar-se amb ella, lluny de don Macià, una volta descartada definitivament la seua opció sentimental amb Lluïsa. El seu amic caçador li presta els diners necessaris per a la fugida. Però aviat, mentre està a França, rep un telegrama anunciant la mort alliberadora del vell marit burlat. Pauleta podrà esdevenir la parella permanentd’Aleix.

Característiques :

Destaca moltíssim en tota la novel·la, la exactitud d’Enric Valor per descriure de manera preciosista els paisatges muntanyencs de la Marina Baixa, la presència de les sendes i de les crestalleres, dels cels i de les penyes. Són descrits minuciosament amb adjectius de coloracions emotives que en molts casos s’adiuen amb estats psicològics dels personatges principals, enespecial del senyoret Aleix. Aquest paisatgisme emotiu serveix per a traslladar als lectors cap a una autoestima més neta i idealista envers la terra que els ha vist nàixer. Recordem que Enric Valor, natural de Castalla, fou caçador i es coneixia bé el sud
del País Valencia. Aquest coneixement directe, sense intermediaris, dóna suport a tota la seua epifania rural i muntanyenca. Aquest excés depaisatgisme emotiu té un cost narratiu, l’autor sacrifica les accions més minucioses dels personatges, redueix els personatges secundaris, en definitiva, hi ha poca acció narrada i sempre hi apareix enmig de les descripcions naturals del medi ambient. S’hi pensava molt i s’hi actuava poc, en L’ambició d’Aleix les contemplacions respecte a les muntanyes bloquegen parcialment la fluidesa de lesaccions humanes. El mateix Enric Valor n’era conscient d’aquesta tara i en diversos paràgrafs esmenta, en boca d’altres personatges, que el mateix Aleix és massa pensarós. 
El model lingüístic que Enric Valor hi posa en producció és difícilment millorable. Per una part, ens trobem amb vocabulari específicament valencià de les comarques centrals i del sud de Valencia, tambe utilitza repertorislexicogràfics que avui en dia només han conservat els més ancians, com frases fetes, comparacions i parèmies típicament valencianes. Des d’aquest punt de vista, L’Ambició d’Aleix és excel·lent, perquè és ben impossible trobar un narrador tan potent lingüísticament com Enric Valor. A més, ell va re-escriure tota la novel·la per a passar-la amb exactitud a una narració expressada en primera persona....