kxc,wKUJAEC

Allí estava Desireé ,sota un tros de cartró, en un dels carrerons de Nova York. Aquella joveneta que es va veure abandonada per sa mare, ara ja estava feta tota una doneta. Des de menuda havia somiat en actuar en un d’aquells musicals que hi feien a Broadway però,el seu somni va desapareixer quan es va veure al carrer sola i sense que ningú li fera companyíaUna d’aquelles nits fredes, Desireé,desesperada per trobar un lloc on poder passar la nit, va creuar el cantó i va veure per un carreronet un cotxe que tirava una bossa al contenidor. Quan el cotxe va desapareixer va anar correguent a veure que havien tirat i quan va obrir la bossa no va creure el que estava veient. Era una bossa plena de billets de cinc-cents que probablement havien furtat d’algun lloc. Així que ella no va deixarescapar aquella oportunitat, ja que si tardava molt en decidir-se, el homes d’aquell cotxe tornarien a per la bossa. Una vegada amb la bossa en la má no sabia què fer .
Quan va eixir d’aquell carreronet va veure un magnífic edifici que hi estava abandonat. Li brillaren els ulls i la primera idea que hi va tenir va ser la de comprar aquell edifici i així poder fer el major espectacle musical queningú hi podia haver imaginat mai. Amb una amplia sala de butaques, un gran escenari, un xicotet restaurant per on podrien passar els clients, recepció, etc.
Després de dos setmanes ,aquell edifici ja era d’ella. Ara vivia allí. I després d’haver passat uns dies inspeccionant tots els racons d’aquell teatre, va decidir que per a fer un bon musical tindria que contractar al millor productor.
EntreDesireé i Guille (el productor que havia creat molts dels millors musicals de Broadway) van decidir fer les audicions per a poder començar amb el projecte. Hi havia gent que cantaba molt bé ,ballarins espectaculars amb molt bona formació, però quan Desireé i Guille van sentir aquella extraordinaria veu se’ls va ficar els pels de punta. Era la veu que necesitaven per al seu espectacle musical, propiad’una bella xica jove que tenia moltes ganes de clavar-se al món de l’espectacle.
Després de tants dies fent proves, Desireé començà a sentir coses per Guille i , aquella vesprada de gener, l’amor entre Desireé i Guille va surgir.
Els assatjos d’aquell musical estaven sent molt durs i molt llargs, però tot aquell esforç anava a valdre la pena perquè estavem molt il•lusionats. Un grapat de horesi dies es van dedicar a fer les coreografies, crear i montar els decorats, posar les llums i fer que funcionaren, un fum de coses. Finalmet van arribar a la conclusió de que tot tenia un bon nivell, és a dir, que podrien triomfar.
El 22 d’agost aquell meravellós musical es va estrenar. Tothom estava molt nerviós però ,especialment ,Desireé. Aquella dona que d’un any a l’altre havia canviat totala seua vida, va passar de ser una xiqueta abandonada a ser una dona amb molta fortuna .Però el que de veritat li importaba va ser que va poder participar en un musical.

.Al dia següent el periodic no portaba molt bones noticies, ja que els critics van parlar molt malament d’aquell musical. Desireé molt disgustada es preguntava el “perquè” ,ja que havia sentit molt bones opinions entre elpublic i a més a més, a ella li pareixia un musical fantàstic.

Afortunadament tot va cambiar. Amb el pas del temps, les males crítiques es van convertir en allò que tant desitjava Desireé.
El seu espectacle ocupava la major part del sector cultural als diaris, era el musical més vist des de feia molt de temps. La gent eixia del teatre molt satisfeta i tant els ballarins com el productor estavenmolt contents amb els resultats. Fins i tot van obtindre una entrevista en un conegut canal de televisió.
A pesar de les males situacions a les que es va tindre que enfrontar Desireé, la vida li somreia. Es va poder comprar una casa amb els diners que va guanyar i va començar una nova vida. I tot, gràcies a aquell cotxe misteriós.
KLJNEWF-ÑKJFLOKLDSKCLSKDFKNskdfkÑJWElpAl dia següent el...