Kymlica

Reformisme Franquista i Immobilisme

4.1 El govern dels tecnòcrates.
L’ascensió a la política de l’almirall Carrero Blanco va significar el reforçament dels tecnòcrates vinculats a l’Opus Dei. Els governs successius a partir del 1962 van incorporar nous ministres de la línea tecnocràtica.
L’objectiu d’aquests governs es va orientar essencialment cap a la promoció del desenvolupamenteconòmic, però també cap a una renovació política que impliqués la modernització de l’administració, la legislació i les institucions de l’estat.
La filosofia del desarrollismo esperava consolidar el franquisme per mitjà de reformes legislatives o d’un millorament del benestar social que donessin aparença de modernitat a la dictadura. La prosperitat com a substitut de la democràcia podria haver estat elseu lema.
4.2 Le reformes legislatives.
En primer lloc, es va procedir a recompondre les institucions i les lleis repressives de la postguerra que deixaven els delictes d’oposició al règim en mans de la jurisdicció militar. Per suavitzar aquesta situació l’any 1963 es va crear el Tribunal d’ordre Públic. La creació d’aquest tribunal pretenia suavitzar el perfil de la dictadura a l’exterior.
Ensegon lloc, al 1966 la Llei de Premsa, suprimia la censura prèvia. L’any 1967 la llei de llibertat religiosa, reconeixia la igualtat de totes les religions i la llibertat de practicar-les.
En tercer lloc la Llei de convenis col·lectius al 1958, permetia l’entrada de treballadors opositors al franquisme dintre del sindicalisme oficial. Al 1967 la Llei de Seguretat Social, ampliava els mecanismesde cobertura social. L’any 1969 la Llei de successió designava com a successor a Joan Carles de Borbó.
4.3 Les relacions Internacionals
El 1962 l’ingrès a la Comunitat Econòmica Europea va ser negat. L’any 1970 es va aconseguir signar-hi un acord preferencial que va permetre reduir de manera considerable els aranzels i va afavorir les exportacions industrials espanyoles.
Espanya va participaren el procés de descolonització africà. Al 1956 Espanya es va veure forçada a retirar-se del Marroc. Al 1968 es va concedir la independència a Guinea Equatorial i al 1969 es va cedir al Marroc el territori d’Ifni. Al 1975 el Sàhara occidental va ser donat a Mauritania i el Marroc.




4.4 El triomf de l’immobilisme
Les dissensions entre els reformistes i els immobilistes van esclatar ambl’escàndol Matesa. Aquesta empresa va protagonitzar un frau financer amb l’exportació de maquinària tèxtil. Els sectors més immobilistes van culpar l’obertura informativa d’haver contribuït a una campanya de desprestigi. El cas Matesa va tenir repercussions polítiques, va provocar l’expulsió dels sectors més tecnòcrates del govern. Carrero Blanco, va defensar la necessitat d’endurir la políticainterna del règim modificant en sentit restrictiu la Llei de Premsa i augmentant la repressió.
Alguns delictes van tornar a ser considerats rebel·lió militar i L’estat d’excepció va esdevenir un recurs freqüent. Van augmentar les detencions i la violència policíaca. Les tensions internes es van decantar a favor de les posicions immobilistes. El nou projecte de Llei d’associacions va ser paralitzat ila nova Llei sindical va ser només un recull de les normes ja vigents. També es va endurir la pràctica sancionadora de la Lleis de Premsa.
Conflictivitat Social i oposició política.
5.1 Els moviments socials d’oposició
Entre els anys 1960 i 1975 els conflictes laborals van augmentar. La majoria d’aquests conflictes tenien l’origen en les qüestions laborals. Això va estimular el sorgiment d’unsindicalisme al marge de l’oficial. L’any 1964 va nàixer a Barcelona les Comissions Obreres (CCOO). Combinava l’acció il·legal amb les vagues i l’acció legal amb l’elecció d’enllaços sindicals per ocupar part de l’estructura del sindicat franquista.
El moviment estudiantil, al 1966 van crear el Sindicat Democràtic d’estudiants (SDEUB). Als 70 van sorgir les organitzacions veïnals, que...