La Balada De La Garsa I L'Esmerla

La balada de la garsa i l'esmerla
Joan Roís de Corella (Gandia?, 1433/43 - València, 1497) - (musicada per Raimon i per Josep Tero)

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes ilo llustre,
que no és al món poeta tan il.lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:"Del mal que pas no puc guarir
si no em mirau
ab los ulls tal que puga dir
que ja no usplau
que jo per vós haja a morir.
Si muir per vós, llavors creureu
l'amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d'aquell que ara no voleu;
que el malque pas no em pot jaquir
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir".

COMENTARI

Aquesta és una obra de Joan Roís deCorella, escriptor valencià. La balada era un gènere conreat pels trobadors per cantar històries d’amor. Tenia sempre acompanyament musical i fins i tot es podia dansar.Aquesta baladapresenta dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una esmerla, com a metàfora del poeta i la dama.
Per tant, una història de desamor; un mal que no guareix l’amat si la dama nogira els seus ulls envers ell i li diu que no li plau que mori pel desamor d’ella.
La primera part, els deu primers versos, són decasíl·labs amb rima creu-creuada i amb dos versosaparellats. La segona part, la declaració amorosa, la constitueixen catorze versos de vuit i quatre síl·labes amb l’esquema de rima següent:
10A/4B/10A/4B/10A/10C/4D/10C/4D/10C/10A/4E/10C/4E/10C