La casa sota la sorra

4rt d’ESO

Títol: La casa sota la sorra
Editorial: Columna
Autor: Joaquim Carbó
Biografia del Autor (Joaquim Carbó): Joaquim Carbó, va néixer al 1932 a Caldes de Malavella un poble de la Selva molt a prop de Girona i de la Costa Brava. També és el poble de la seva mare, però ell només va estar vivint allà un mes, després va viure a Barcelona que era on els seus pares vivien habitualment.Només tornaven el poble quan tenia vacances escolars i en temps de guerra.
Cal a dir que el que va començar a escriure primerament van ser: contes i articles. El primer llibre que va escriure va ser l’any 1962. Es deia La sortida i l'entrada, i va ser l'últim volum de la Nova Col·lecció Lletres que editava Santiago Albertí.
Joaquim va estar relacionat des del primer número de Cavall Fort (1961).
Degran treballà en el moviment associatiu dels escriptors. Va coordinar el sector del llibre infantil del Congrés de Cultura Catalana. És soci del PEN i va formar part de les primeres juntes de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Ell es descriu com un home senzill, de gustos senzills. Música, teatre, cinema i caminar pel bosc són unes de les seves aficions .
Actualment ha escritmés de 100 llibres. D’aquests llibres ha rebut diferents premis literaris.
Resum general de llibre:
Pere viu a Barcelona i en aquests moments no té feina. Ell viatja molt i ha anat a diferents llocs d’Europa com Alemanya, Anglaterra...
Tota aquesta història va començar quan Pere, assegut a un bar de Barcelona i llegint el diari, va veure un anunci de feina que el va atreure sobtadament. Deiaque buscaven un home que domines be l’anglès i l’aleman i que volgués aventura i per descomptat amb un salari força alt. A Pere li va agradar molt aquest anunci i sobretot la feina. Així que va trucar al número que posava per sol·licitar aquella feina. Però no li van dir on tenia que anar ni res del que es tractava exactament la feina, absolutament res. Al cap d’uns dies, en sortir d’un local, vaveure que uns paios el seguien i es va barallar amb ells donant-los una bona pallissa. Així que quan va acabar va sortir un últim home que li va dir que podia agafar la feina però abans tenia que saber si s’havia nedar bé i el va portar uns dies després a Arenys. Quan van ser el mar i van veure que se’n va sortir de la prova que li havien fet per saber si era un bon nedador li van donarinstruccions d’anar a Alexandria, Egipte.
Quan va ser allà van entregar-li un paquet que tenia que guardar. Van canviar-li el nom i ara es diria Peter Whitel i li van donar uns llibres d’arqueologia per fer-se passar per arqueòleg. En el trajecte va conèixer a un viatger negre que hi va agafar molta confiança que es deia Henry Balua. Més tard van haver-se de separar. Quan va arribar Alexandria van dir-lique tenia que anar fins a un altre lloc més endinsat d’Àfrica que no pas Egipte. Quan va fer el trajecte fins al seu lloc de destinació, se’l van emportar tot a corre cuita amb avió fins al mig d’un desert d’una localització que no sabia, ja que, li van treure el rellotge.
En arriba va conèixer al senyor Ti i a Hans i es va donar compte de que estava sota la sorra del desert i li va dir queestava fitxat per la llei d’Egipte per portar uns pergamins de Ramses II que portava al paquet que li van donar a Alexandria i també estava fitxat per la llei de Barcelona per un delicte comès a Arenys per un vaixell amb droga. En ser allà el van fer disparar per veure si tenia punteria i va tenir que firmar un acte en el qual ell havia matat a un negre que havia estat amagat darrera la diana, on vadisparar.
Hans era la millor de totes les persones que hi havia allà baix i feia l’estada una mica més agradable.
Al passar uns dies va veure que es dedicaven a tota mena de delinqüències: tràfic d’armes, d’esclaus i de martiza( beguda alcohòlica ). Ell volia escapar i empresonar a Ti (cap de tota aquella organització) però no ho va poder començar a fer fins que un dia quan van aconseguir...